Retirem el 5!

El 2 d’octubre del 1999 va debutar al primer equip amb el dorsal 32 a l’esquena, de la mà del aleshores entrenador blau grana, Louis Van Gaal, a qui tots recordem per la cèlebre frase “tu eres muy malo”, però evidentment referida a una altra persona.

Coratge, força, lluita, entrega, insuperable, capità, intens, compromès, sòlid, explosiu, són sinònims de Carles Puyol, el nostre Puyi, el nostre gran capità, que ha decidit deixar el FC Barcelona a final de temporada.

Què es pot dir d’ell que encara no s’hagi dit al llarg d’aquesta setmana?

Potser de tot el que s’ha dit de Puyol, em quedo amb una de les millors descripcions que he sentit, la que va fer un altre gran defensa, en Franco Baresi, que va dir d’ell: “Puyol és un d’aquests defenses que tenen la capacitat de mantenir la concentració durant tot un partit, sense dubtar ni despistar-se en cap moment, a més de la intensitat que imprimeix en cada acció del joc”.

No m’esplaiaré amb tots el seu palmarès, però sí és de destacar que gairebé sempre ha estat en tots els onze ideals, que va ser el capità de l’equip de les sis copes, campió del món amb la selecció espanyola, únic futbolista espanyol que ha conformat quatre vegades l’equip ideal de la EuropeanSports Media, i més de 550 partits disputats amb la samarreta del FC Barcelona.

Les lesions i el seu genoll no el deixen estar en la forma que ell desitjaria, la forma que exigeix per un central del que ha estat el millor del món, del seu Club, i ha decidit deixar-nos molt al nostre pesar.

Crec que Puyol es mereix un homenatge molt més enllà d’un Gamper descafeïnat, com són darrerament, mereix un partit commemoratiu, simbòlic, èpic, on es puguin retrobar jugadors, entrenadors, presidents i companys tots junts, units per una vegada en favor del Gran Capità.

I no només això, crec que es mereix que el Club retiri la seva samarreta, amb el dorsal número 5, i es posi en un lloc privilegiat de l’estadi, on tothom hi tingui accés i la pugui veure i fotografiar-se amb ella.

Sé que mai s’ha retirat una samarreta del primer equip de futbol, com sí s’ha fet en altres seccions del Club, però potser ja va sent hora de fer un pas endavant, un pas de reconeixement vers un futbolista exemplar i estimat, tant pels barcelonistes com pels seus rivals, que ho ha donat tot pel Club del seu cor, per la samarreta que tan orgull li fa portar, doncs Puyol no és només un gran jugador dins el camp, sinó que també ha unit sempre al vestidor i ha facilitat la tasca dels entrenadors.

Per tot i més, demano que es retiri el 5 i se li faci un homenatge com cal.

GRACIES PUYOL!

GRACIES CAPITÀ!

ET TROBAREM A FALTAR.

Bon cap de setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.