Ressuscitar a l’esperança

Santa Pasqua de Resurrecció!

El Senyor ens visita com a la seva Mare, a Magdalena, a les dones i als apòstols i deixebles, i ens torna a dir : “Per què busqueu entre els morts Aquell qui viu?”, no hi és en un sepulcre, no ha fracassat, no l’ha vençut la mort…, sinó que ha ressuscitat, i us precedeix en tots els racons i les perifèries de l’existència. Arreu vol que la seva llum irradiï el goig i la pau.

Som a la Pasqua i Crist Ressuscitat amb la seva visita, desvetlla de nou la Vida i l’Esperança en nosaltres, en l’Església i en el món. “Res no és mesquí ni cap hora és isarda ni és fosca la ventura de la nit…” escriu Joan Salvat-Papasseit. L’alegria triomfarà i l’Evangeli de l’alegria és la nostra raó de ser. Vivim per poder dir a tothom el goig que Jesús està viu, que l’Amor crucificat ha triomfat i que renéixer és possible! Tot té sentit. La vida porta a l’eternitat feliç.

Per més que quan un viu enmig de preocupacions fortes, o se sent poc estimat o afeixugat pel pes dels anys, o no té gaire salut, o passa alguna creu, o se sent molt pecador… sembla que perd l’alè de l’esperança, crec que ens convé que ens ho diguem els uns als altres: val la pena creure i val la pena esperar! “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici… Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo!” (Sl 117,22).

Ajudem-nos a mantenir viva l’esperança, aquesta humil virtut que uneix la fe i la caritat en un sol lligam lluminós i que ens fa viure cada dia ressuscitats, amb nou alè de vida i amb nova empenta. Ho necessitem tots, però especialment els qui més pateixen o viuen en la foscor i el dubte.

Déu, ressuscitant el seu Fill Jesucrist, ens obre una esperança molt gran, immensa, de salvació i de vida, una vida que no morirà mai. Res ja no ens pot fer por. “Pau a vosaltres!”, repeteix sempre Jesús Ressuscitat (Jo 20,19.26). Hem d’aprendre a esperar-ho tot de Déu, perquè mai no en sabem prou d’esperar. Ni tampoc de confiar. Tot ens ho voldríem fer nosaltres mateixos, sols, sense necessitar de res ni de ningú. Possiblement ni de Déu… Ens cal aprendre a confiar més en Déu i més en les persones que tenim al nostre voltant. A veure més allò que ens uneix que no pas el que ens separa. A valorar els esforços que les persones estan fent. A agrair-los el que ens donen, amb naturalitat, però amb tendresa. Aprendre a gaudir de la vida que Déu ens regala per pura gràcia seva.

Déu ens visita de nou aquesta Pasqua: acollim la novetat de la seva Vida, com Ell espera ser acollit i estimat! Obrim-li el cor, del tot, sense guardar-nos res! Amb la nostra conversió decidida i autèntica a un amor més gran i generós, visquem de la fe i oferim-nos per a la missió que Ell ens té reservada. “Us he destinat perquè aneu i doneu fruit i el vostre fruit perduri” (Jo 15,16). Santa Pasqua a tots, plena del goig de l’Esperit Sant!