Els treballadors europeus afectats per la crisi del coronavirus continuaran rebent fins a un 100% de la seva paga gràcies a les garanties negociades pels sindicats. Un estudi ETUI en nom de la Confederació Sindical Europea (ETUC) demostra que 18 països de la UE, Noruega i el Regne Unit han adoptat algunes mesures per protegir els llocs de treball i els salaris dels treballadors suspesos temporalment o el temps de treball del qual s’ha reduït per la crisi. En contraposició a aquestes mesures, els drets laborals i socials s’han suspès a Croàcia, que actualment és a càrrec de la presidència del Consell de la UE, una decisió que la CES va condemnar fermament en una carta al primer ministre croat. En molts altres països, els sindicats han negociat amb els empresaris i el govern nacional per establir polítiques per garantir els guanys i els mitjans de vida a llarg termini dels treballadors.

Àustria: Les unions, els empresaris i el govern acorden un esquema de reducció de temps de treball en què els treballadors amb salaris baixos rebran el 90% dels salaris habituals mentre que els treballadors amb salaris mitjans i alts rebran respectivament 85% i 80% de la seva indemnització normal.

Països Baixos: Inspirat en diverses propostes sindicals per preservar la feina i els ingressos dels treballadors, el govern holandès ha anunciat un pla de tres mesos en què els treballadors continuaran tenint els seus ingressos i empreses pot ser que, depenent de la pèrdua de la seva facturació, pugui beneficiar-se d’ajudes estatals de fins al 90% per sufragar els salaris. Aquest règim també s’aplica als treballadors temporals i contractuals.

Dinamarca: Sindicats, empresaris i govern han acordat un règim de subvenció de salaris temporals per a empreses afectades per la crisi. El govern finançarà el 75% dels salaris fins a 23.000 DKK (al voltant de 3.000 euros) si la companyia s’absté d’acomiadar els treballadors que continuaran percebent el 100% del salari mensual.

Romania: Els sindicats van participar en un grup de treball del govern que va acordar que els treballadors continuaran percebent dos terços del salari regular si no poden treballar o se’ls suspèn temporalment.

Regne Unit: Després de les negociacions amb els sindicats, el govern ha acordat reemborsar el 80% dels salaris –acotats a 2.500 lliures- d’empleats que d’altra manera haurien estat acomiadats.

La secretària general adjunta de la CES, Esther Lynch, va dir: “A Europa, els sindicats asseguren que la gent no ha de triar entre mantenir-se en seguretat o pagar les seves factures durant la crisi de coronavirus”. “Les polítiques raonables posades en marxa per protegir els salaris i els llocs de treball també ajudaran a garantir que Europa no afronti una nova crisi econòmica devastadora a més de l’emergència sanitària actual”. “Els governs retardats haurien de seguir l’exemple d’altres països europeus i seure al voltant de la taula amb els sindicats per definir mesures per protegir el medi de vida dels treballadors i la salut pública”. “Els funcionaris europeus han de garantir que els fons necessaris estiguin disponibles per protegir els treballadors i l’economia mitjançant l’emissió de bons de corona de baix interès i la suspensió de recomanacions econòmiques als estats membres”.

L’exposició al virus és més elevada en les professions sanitàries però també en sectors com el de les treballadores que es dediquen a la cura de persones dependents, personal de farmàcia, professionals de la neteja, caixeres de supermercat o treballadores domèstiques, que són col·lectius molt feminitzats i altament precaritzats a Andorra.

Les treballadores de cures i treballadores de la llar en molts casos no estan reconegudes legalment i treballen de manera irregular, sense cotitzar o fent moltes més hores de les que cotitzen. Les internes irregulars segueixen també treballant en les llars a risc de ser contagiades i contagiar, majoritàriament sense equips de protecció. A totes aquestes dones no les té en compte ni tampoc s’ha previst fins al moment cap mesura compensatòria.

El tancament d’escoles afecta directament a les dones, donat que les societats actuals deleguen en nosaltres la cura de les filles i fills. Això està provocant que les dones estiguem assumint molta càrrega de treball no remunerat que impossibilita més que mai la conciliació o l’accés eficaç al teletreball.

Un col·lectiu greument perjudicat durant el confinament estan sent les famílies monomarentals, donat que la situació obliga en alguns casos a les mares a demanar permisos no remunerats per cures i condemnant-les a una reducció dels seus ingressos. Fins al moment no s’ha pres cap mesura per pal·liar la pèrdua d’ingressos per sobrecàrrega de treball .

Ha augmentat la vulnerabilitat de dones víctimes de violència masclista degut al temps de confinament amb l’agressor i les dificultats per demanar ajuda en estat d’alarma. Tot i que els serveis d’informació, assessorament jurídic i atenció  a les víctimes de violència masclista han estat declarats com a essencials i s’han pres mesures, la realitat és que en aquesta situació es polaritzen les relacions de poder i l’OMS ha alertat que s’estan produint un greu augment de casos de violència masclista.

Des de Unió Sindical d’Andorra entenem que la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID19 perjudica greument aquests sectors i com a societat cal reclamar que les polítiques que es derivin de la crisi sobreviscuda, incorporin una perspectiva de gènere i tinguin en compte també el treball no remunerat de les dones, que en molts casos és la base de la societat i sense el qual no seria possible mantenir altres sectors productius .

Només serem capaços de canviar radicalment la situació si som capaços  de canviar radicalment les lògiques capitalistes i hetero patriarcals, posant al centre del sistema la vida, i és per aquest motiu que demanem que aquests col·lectius, tan dones com homes, quedin exclosos de la possibilitat dels ERTOS tal com els proposeu al vostre avant projecte de llei i que s’apliqui una compensació econòmica per aquests sectors tant precaris i que s’han demostrat tan essencials en aquests moments. Entenem que només d’aplaudiments no es menja, i ningú s’ho mereix més que ells .

L’acompliment d’una economia s’ha de mesurar pel benestar de les famílies, benestar que depèn de tres variables: la quantitat, la qualitat i la varietat dels béns i serveis dels que disposen. La quantitat ha de ser suficient, la qualitat ha de ser l’adequada, la varietat ha de ser la correcta. Sense la combinació correcta d’aquestes tres variables el benestar no serà el que ha de ser. Si l’acompliment d’una economia s’ha de mesurar pel benestar familiar que està en funció de la quantitat, qualitat i varietat dels béns i serveis disponibles, disposició que depèn de la capacitat de compra de les famílies andorranes, llavors l’ingrés, en general i el seu poder adquisitiu en particular,  és una variable important. L’ingrés i el seu poder de compra, influeixen en el benestar de les famílies, poder de compra amb relació a el qual hi ha tres possibilitats: que augmenti, que es redueixi o que es preservi.

Que augmenti : amb la mateixa quantitat d’ingrés, en el pas del temps, es compra una major quantitat dels mateixos béns i serveis.

Que es redueixi: amb la mateixa quantitat d’ingrés, en el pas el temps, es compra una menor quantitat dels mateixos béns i serveis.

Que es preservi: amb la mateixa quantitat d’ingrés, en el pas el temps, es compri la mateixa quantitat dels mateixos béns i serveis.

Quina de les tres opcions és la que convé en aquests moments. Òbviament la primera: que l’ingrés augmenti el seu poder de compra. Desafortunadament  a Andorra anem en la direcció contrària .

Si amb aquesta sola variable, estretament vinculada amb el benestar de les famílies, mesuréssim el comportament de l’economia i de la cistella de la compra Andorrana, quina qualificació li donaríem,  aprovada o reprovada. Quina  pot ser la causa de la disminució en el poder adquisitiu de l’ingrés laboral i de l’augment en el percentatge de la població que genera un ingrés i que no li arribi per comprar la cistella alimentària, les polítiques de contenció i la congelació salarial, sense tenir un pla de recuperació econòmica de la crisi del 2009 ha tingut alguna cosa a veure. Es al mateix que ens proposen en aquests moments. I si així ha estat, qui és el responsable, tornarà a passar,  no hem après res, empobrirem encara mes la classe treballadora andorrana i si hi ha un responsable, de quina manera es responsabilitzarà, com ens en sortirem si no podem comptar amb una població amb poder adquisitiu?, com recuperarem aquest poder adquisitiu perdut des de el 2009?. És per aquest motiu per al qual Unió Sindical d´Andorra no pot compartir el vostre posicionament sobre els ERTOS que proposeu i que al nostre entendre perjudicarà greument l’economia de les treballadores i treballadors del principat d´Andorra i no ajudarà en res a la posterior recuperació de l’economia del país. Necessitem una economia domèstica forta i no un empobriment que fa massa temps que arrosseguem tant en el sector públic com privat. Ara no es el moment de castigar encara mes la classe treballadora. Necessitem una societat forta econòmicament que pugui venir en ajuda de la petita i mitjana empresa i del comerç de proximitat quan sortim de la crisi sanitària i vingui la crisi econòmica, es el peix que es mossega la cua, si no en tenim no podrem gastar.

Gabriel Ubach Valdivia

Secretari General