Terme que s’aplica en la psicologia positiva, psiquiatria i neurociència, indica el poder de superació de les persones quan han patit un altercat o trauma, és la capacitat que tenen els subjectes per sobreposar-se a períodes de dolor físic i emocional o fins i tot resultar enfortit per aquests. També és el convenciment que té un individu o equip a superar els obstacles de manera meritosa sense pensar en la derrota a pesar que els resultats estiguin en contra. Aquest terme es podria utilitzar en diferents situacions quotidianes del dia a dia, en situacions de fort i perllongat estrès, com per exemple a causa de la pèrdua inesperada d’un ser estimat, al maltractament psíquic o físic, a malalties, a l’abandó, al fracàs, a les catàstrofes naturals, entre uns altres. I com no, en l’àmbit laboral en un procés de canvis i crisis.

Els emprenedors per exemple, NO es queden fora. Quan les coses no pinten bé, quan tot sembla que està en contra, quan abans les coses no van sortir bé, quan tots ens diuen -estàs boig-.

És quan ens plantegem per què en les mateixes condicions hi ha uns altres que si s’atreveixen (hi ha qui supera els altercats) i millor encara per què hi ha un altre que s’atreveixen i ho aconsegueixen? Aquesta pregunta ens la hem plantejat molt sovint i les respostes més comunes solen ser: és més jove, té més experiència, té més diners, té contactes, és més fort, té suport… em sona a excuses, si tots ens deixéssim arrossegar per aquestes respostes…

Mai hi hauria emprenedors, ni persones que superessin els seus traumes, malalties o altercats.

Llavors per què solament uns pocs aconsegueixen el que la resta no pot? Aquí torna a sortir el terme resiliència. La capacitat de cada ésser humà és il•limitada i tots tenim els recursos necessaris per superar situacions per traumàtiques que siguin i poder aconseguir els nostres objectius, llavors… La diferència radica en: tenir consciència d’això, saber com trobar aquestes famoses “eines” i la més important creure en això.

Veiem el primer pas, tenir consciència d’això, vol dir que, això ha d’estar inclòs en les nostres experiències en el nostre mapa, si mirem cap a enrere i no trobem cap vivència que ens faci reconèixer això com real, llavors haurem de buscar a algú que si ho tingui en el seu mapa, per poder confirmar que sí, és real. En segon lloc saber trobar les famoses eines, què volen dir amb això, no paren de repetir-ho una vegada i una altra però de què es tracta? Quan es fa referència a trobar les eines de cadascun, s’estan referint al fet que tots per arribar al present hem viscut diferents experiències d’aquí el nostre mapa del món, de la societat, de les coses, de les situacions i de la gent. Bé cadascun ha après a superar totes aquestes situacions i per a això ha utilitzat múltiples eines, conductes doncs ben aquestes són les que ara ens poden tornar a ser útils solament cal tornar a rescatar-les i seleccionar quin ens pot ser més útil a cada moment. Recorda no tots hem de tenir les mateixes eines, cadascun té les seves, ja és hora de treure’ls la pols i donar-los ús.

I finalment creure en això, aquesta per a mi és la més important. Un pot prendreconsciència fins i tot trobar les eines indicades però si no creu que pot no servirà de res. Com podem creure? Aquí solen abordar-nos els pensaments com: a mi?, això li succeeix als altres, mai m’ha funcionat, és absurd, no ho aconseguiré… més excuses. Si li ha funcionat al nostre veí, vol dir que a tu també, per creure que alguna cosa és possible és molt útil saber que li ha ocorregut a una altra persona, i evidentment a quanta més gent li hagi passat més creïble serà, cerca al teu voltant, i et sorprendràs, si no és suficient pregunta als teus amics, o cerca per Internet i vores. El que semblava impossible resulta que ho ha fet possible un munt de gent per tot el món davant que tu. Doncs aquí ho tens. Endavant.

Per montseherrera.com / ACPG – Redacció