De forma general, la resiliència és la capacitat que te un ecosistema de recuperar la seva estabilitat, en ésser afectat per pertorbacions o interferències negatives. En psicologia, és la capacitat que té una persona, per a resistir i afrontar situacions traumàtiques de tot tipus, que li facin possible recuperar el seu estat normal de vida. També és l’aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats adverses.

Està demostrat que la resiliència d’una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una altra persona i millor si la te amb un espai d’ajuda mútua comunitari. Quan una persona es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d’una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit millorant la seva competència vital. La resiliència no és una qualitat innata, sinó un conjunt de conductes, accions i pensaments adquirits.

La resiliència suposa una adaptació integral que inclou aspectes físics, mentals i espirituals, a l’afrontar estats majoritàriament perjudicials. És important tenir en compte, que la capacitat de resistència no consisteix només en superar una situació profundament estressant, sinó també sortir-ne beneficiat millorant l’autoestima i competència personal. Ser resilient no significa que no es pateixin conflictes ni inquietuds, sinó que se sap la forma de superar-los. No només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d’escenaris traumàtics com per exemple un accident.