Durant l’ordenació presbiteral, el Bisbe li diu al nou sacerdot: “Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la Creu del Senyor!”. Pensar, reproduir, conformar-hi la vida… Són paraules impressionants per al nou capellà i per a tot el Poble de Déu que les escolta. Aquesta tarda del diumenge 27 ordenarem de prevere Mn. Pere Morales, un salmantí-andorrà, ja madur, que s’ha estat preparant a fons i llargament per esdevenir “sacerdot de Crist”, pastor a semblança del Bon Pastor, evangelitzador i acompanyant del ramat que Déu li confia. I escoltarà aquestes paraules tan impressionants, les mateixes que el 1er. de maig li van ser dites a Mn. Josep Geethafonkalan.

 El sacerdot, per la imposició de mans del Bisbe i la llarga i solemne oració de consagració, rep un do de l’Esperit Sant que el configura per sempre al Fill de Déu fet home, i el fa un do a ell mateix, el fa “un altre Crist” enmig del poble de Déu, al servei dels creients i de tota la humanitat. Ja no es pertany a si mateix, sinó que és agafat del tot pel Senyor, que el fa instrument eficaç del seu Amor, de la seva Paraula, de la seva Eucaristia, de la seva Tendresa pel perdó i la gràcia… i el fa Consol i Misericòrdia per a tots, portador de Pau i de Servei.

 I el sacerdot? Com queda ell existencialment segellat per sempre? La paraula irrevocable de Crist el fa seu, del tot i per sempre. “Feu això que és el meu memorial… No sou vosaltres qui m’heu escollit a mi. Sóc jo qui us he escollit, perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit perduri”. I el sacerdot obeeix. Posa tots els seus recursos, tot el que ell és i el que té, perquè Jesucrist sigui conegut, estimat i servit en tot. Ja no és ell qui viu, sinó Crist qui viu en ell. D’aquí les paraules de l’ordenació: “Reprodueix en tu el que commemoraràs”. Commemorarà el sacrifici de la missa, i s’ha de sacrificar ell mateix; oferirà la víctima pura que és la Pasqua del Senyor, i ell s’ha d’oferir del tot als germans (“si no, faria comèdia” deia el beat Pere Tarrés); rentarà els peus dels altres, i ell ha de mirar de dur sempre l’ànima neta; farà néixer vida nova, i ell ha d’estimar sempre la novetat de l’Esperit; servirà els pobres, i ell ha de resplendir exemplarment per una vida austera i desinstal·lada, pobra per a la missió; haurà d’acompanyar els laics i anar sempre en missió, allà on l’enviïn, i haurà de tenir un cor sempre disponible, capaç d’estimar tothom amb llibertat i deseiximent, mai lligat a res ni a ningú; posseint-ho tot, però sense posseir res.

 Des d’avui tenim un nou servidor de Crist i dels germans, i això ens omple de joia i acció de gràcies. Ve a afegir-se al noble presbiteri de l’Església d’Urgell, amb tants sacerdots màrtirs, entregats, pobres, arrelats al seu poble i animadors de la fe i de l’amor de tot el Poble de Déu.

 Peguem per aquest nou sacerdot, Mn. Pere, i per tots els sacerdots del món, pels joves que comencin amb il·lusió, pels madurs que mantinguin la perseverança, pels ancians que rebin l’agraïment del ministeri realitzat. Intercedim per la seva santificació i la seva alegria pastoral. Donem-los el nostre escalf i la nostra estimació, perquè el Senyor sigui lloat en els seus ministres, en aquells que Crist ens envia com a pastors nostres. I encomanem també els seminaristes, perquè s’entreguin amb generositat a la missió que Crist els reserva de treballar, amb Ell, per la salvació del món.