La passada setmana vam poder gaudir de la reposició de la “Flauta màgica” realitzada pels Comediants al Liceu de Barcelona. La versabilitat d’aquesta òpera ens va permetre percebre i apreciar d’altres possibilitats i interpretacions d’un mateix tema. Sota la direcció musical de Pablo Gonzalez i la direcció escènica de Joan Font de Comediants, va ser una coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Festival Mozart de A Coruña.

Per entendre la “Flauta màgica” ens hem de remuntar a l’escriptor i poeta alemany Christoph Martin Wieland (1733 – 1813), que va fer un recull de contes orientals, on hi

destacava el personatge de Lúlu. Tanmateix hom creu que el tema podria estar inspirat en l’obra “Lulu oder die Zauberflöte” de A. J. Liebeskind.

Wieland havia estat contractat com a educador dels príncep Carles Gustavo a Weimar. I la seva millor obra poètica és“Overon” inspirada en el “Somni d’una Nit d’Estiu” de William Sakespeare (1747 – 1616), pel qual, el seu bagatge literari, li permetia crear i dominar un text que com s’ha vist, des del segle XVIII, podia sobreviure en els escenaris operístics a través de personatges fins i tot intranscendents.

Per altra banda, Emmanuel Schikaneder, actor i empresari teatral va fer un llibreto adequat al públic del seu entorn escènic, on mitjançant la creació d’un “Singspiel” (teatre cantat), un gènere que li permetia garantir un bon acolliment de l’obra per part del seu públic potencial.

Amb Mozart com a compositor no hi havia cap dubte de l’èxit empresarial de “La Flauta Màgica”, on l’autor de l’òpera va saber conjugar la història amb pinzellades sobre les bondats de la maçoneria, cercle on ambdós, Mozart i Schikaneder n’eren germans maçons.

Aquesta referència la trobem als diferents moments iniciàtics de les cerimònies en què l’obra està explicada per personatges tan diversos com la Reina de la Nit, Sarastro i Papageno, etc.

Però quan arribem a la versió de Comediants, sàviament fan protagonista indiscutible a Papageno, l’ocellaire que en altres versions podia ser fins i tot un element decoratiu, aquí, en aquesta producció, el personatge adquireix una dimensió de notorietat i humanitat, amb necessitats primàries, menjar, beure i dormir. Immers en aquest món fantàstic habitat per reines i princeses raptades, fades i serps gegants. Amb el rerefons de les proves iniciàtiques, i on la serp en ocasions és un dragó malvat que persegueix a Tamino i que alguns considerant l’entorn d’un bestiari d’inspiració bíblica.

Finalment s’ha de dir que tal com al seu dia ja va reconèixer fins i tot Goethe (1749 – 1832) autor que donaria pas al Romanticisme, la “Flauta Màgica” es pot interpretar de varies maneres i això és el que ha succeït, i després de tres segles d’història d’aquesta composició. L’obra s’emmarca dins del gènere de l’òpera còmica alemanya, alhora que presenta clares referències a la iniciació de Mozart a la maçoneria.

A la “Flauta Màgica” dels Comediants, també trobem la dramatúrgia de Sarastro que juntament amb la Reina de la Nit, completen l’obra reconeixent el poder dels tres joves genis que provinents del cel, ajudaran a l’ocellaire Papageno. Aquest, finalment trobarà l’amor amb Papagena, un personatge amb certa ironia i fins i tot innocència, fet que ens va portar pel camí d’un espectacle renovat, amb el suport indescriptible de la composició musical d’Amadeus Mozart.

L’òpera original “Die Zauberflöte” es va estrenar al “Theater and der Wien” el 30 de setembre de l’any 1791, any que Mozart va cloure la seva vida material i musical, un dia 5 de desembre d’aquell mateix any.

S’ha de constatar que la música de Mozart ha traspassat totes les fronteres culturals i la seva obra, com les seves òperes, sempre formaran part de la programació d’arreu. La seva vigència, estarà recolzada mitjançant diverses associacions musicals a tot el món.

Fins i tot a Andorra, Amadeus Mozart té els seus admiradors incondicionals, que a través de l’Associació d’Amics de Mozart del Principat d’Andorra, fundada l’any 2009, amb seu social a l’antiga Casa Comuna de la Massana, cada any li dediquen un concert a la seva memòria, coincidint amb la Festivitat de la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre.

Sense oblidar que el Cor dels Petits Cantors i el Cor de Cambra de les Valls d’Andorra, el maig de l’any passat, van interpretar la seva Missa de Coronació KV 317, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, un temple que va aplegar gran quantitat de públic de tot l’entorn pirinenc i que va presidir el Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Monsenyor Enric Vives i Sicília.