reneEl president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, ha fet una clara defensa del poder i la importància del món local pel conjunt de Catalunya, en la seva vertebració nacional i en el procés d’autodeterminació.

Aquest ha estat un dels principals missatges que el president de la Diputació de Lleida ha volgut transmetre a les 220 persones que han assistit aquest dijous a la conferència titulada “Poder municipal, poder nacional” que ha pronunciat a l’Hotel Palace de Barcelona en el marc de Fòrum Europa. Tribuna Barcelona.

A l’acte han assistit el conseller de Justícia, Germà Gordó; el secretari del Govern, Jordi Baiget; el vicepresident de la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas; el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana; el president de l’ACM, Miquel Buch; el portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Jordi Turull; el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; a més de senadors, diputats al Congrés i al Parlament, diputats provincials, alcaldes, regidors, presidents de consells comarcals, directors generals i de serveis territorials i representants del món econòmic, social, cultural i comunicatiu.

En la conferència, Reñé ha exemplificat el poder del món municipal en l’acte celebrat el 4 d’octubre, quan la pràctica totalitat dels representants dels municipis de Catalunya es van reunir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per manifestar públicament l’adhesió incondicional dels ajuntaments, al dret a decidir, a la Llei de consultes, al 9-N i al president Mas.

“La transcendència simbòlica d’aquella trobada visualitzava la unitat del país. Des del poble més petit fins a la capital de Catalunya érem tot un per defensar una causa col·lectiva: la dignitat de les institucions catalanes i la voluntat democràtica dels seus ciutadans”, ha afegit el president de la Diputació de Lleida.

Reñé ha explicat que en aquest excepcional període que viu Catalunya, s’ha de tenir clar que “sense el contrapès del territori, sense l’articulació entre ciutats i pobles, Catalunya seria una terra desequilibrada”.

El president de la Diputació de Lleida ha defensat que “no hi ha zones industrials i zones turístiques, sinó decisions que porten a un model o a un altre” i que la Catalunya interior i de costa han de caminar juntes i formar part d’un tot.

Reñé ha finalitzat la conferència animant els catalans a participar el pròxim diumenge de forma pacífica i democràtica, com fins ara.

En el torn de preguntes, també s’ha referit al procés consultiu previst per aquest diumenge i ha assegurat amb rotunditat que traurà les urnes al carrer. El president de la Diputació ha criticat la “intransigència de l’Estat espanyol per no acceptar que els pobles són diferents” i ha afirmat que “el respecte a les diferències és el que enriqueix els països”.

Les terres de Lleida, crucials per la configuració de la Catalunya moderna

Reñé ha iniciat la conferència fent un recorregut històric per les comarques lleidatanes, caracteritzades per la fluctuació que han patit amb les pulsions socials, polítiques i històriques de cada època i formades per “una societat activa i dinàmica”.

El president de la Diputació de Lleida ha ressaltat que aquest caràcter dinàmic va ser crucial al segle XIX “en la configuració i definició de la Catalunya moderna i en la transició d’una societat tradicional cap a una altra d’industrialitzada, que s’ha forjat, també, gràcies a l’aportació del rerepaís”.

Reñé ha recordat que de les terres de Lleida van sortir tres recursos fonamentals per al desenvolupament de la societat moderna: l’aliment, l’aigua (amb un Canal d’Urgell que va ser el primer gran pacte territorial català) i l’energia (amb La Canadenca).

Posteriorment, ha destacat el gran potencial del sector turístic i del sector agroindustrial lleidatà, que ha qualificat com “un dels més potents del sud d’Europa”.

No obstant això, ha reconegut els dèficits d’altres sectors, com l’oleícola i el porcí, “que tenen a veure amb la fixació del valor afegit de la matèria primera al territori, bàsicament mitjançant la seva transformació i posterior comercialització”.

El futur passa per Lleida

Pel que fa a infraestructures, el president de la Diputació de Lleida ha defensat l’aeroport de Lleida-Alguaire com un equipament “necessari pel territori i per a la mobilitat dels nostres sectors econòmics, que necessita el seu temps per consolidar-se”.

Reñé ha denunciat la “sagnant la mancança en infraestructures que han patit històricament les comarques de Lleida”. “Una mancança imposada des de la centralitat espanyola, que ha minvat clarament les nostres expectatives de creixement”, ha indicat.

El president de la corporació lleidatana ha reclamat infraestructures tan importants com el Corredor Mediterrani, que “suposaria un gran avantatge competitiu respecte els ports flamencs que ara acaparen gran part de les transaccions”.

En aquest sentit, Reñé ha indicat que fa anys que la corporació lleidatana treballa amb FERRMED, el principal lobby ferroviari europeu, i comparteix amb la Diputació de Lleida, l’objectiu d’incloure la línia fèrria Lleida-Tarragona en el Core-Network –la xarxa bàsica- de les infraestructures europees.

Igualment, ha reclamat infraestructures com l’autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc, i la seva continuïtat cap a Lleida; l’Eix Pirinenc o N-260 i l’Eix Occidental o N-230 per donar sortida als productes agroindustrials.

“La inversió que farà l’estat espanyol a la demarcació de Lleida l’any 2015 continua en la línia descendent dels últims cinc anys. En canvi, hem d’assistir impassibles a les inversions ruïnoses i esperpèntiques en alta velocitat espanyola, any rere any”, ha assegurat.

LRSAL, “cavall de Troia” per deconstruir el país

Reñé també ha denunciat “el criteri clarament recentralitzador” de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) aprovada per l’Estat espanyol, sota el pretext de l’estalvi i l’eficiència de les administracions públiques.

“Aquesta llei parteix d’un model cultural de forta tradició centralista, de recuperació de poder de les administracions estatals i de les polítiques públiques”, ha indicat.

Reñé ha afegit que aquesta llei amaga objectius ben clars, com la invasió de competències de la Generalitat en l’ordenament territorial, atemptar contra l’autonomia municipal, qüestionar i posar entredit la capacitat del Govern de Catalunya, exigint-li la gestió de més competències però sense dotar-les dels recursos corresponents i provocar l’eliminació de serveis amb la conseqüent migració poblacional cap a nuclis més grans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada