Considero que els negres averanys que es pronostiquen per les pensions són més aviat fruit d’una construcció política i ideològica que quelcom tècnicament cert. Amb voluntat política i social es podrien escometre les reformes necessàries a les pensions, fins i tot arribar a posar-les al nivell dels països europeus més avançats, com pot ser Luxemburg, on la cotització es divideix en tres parts iguals, la del govern, la de l’empresa i la de l’empleat.
Ens diuen que no hi haurà diners per pagar les pensions públiques quan a cada exercici comptable tenim a Andorra un excedent que supera els 40 milions d’euros i, en aquest moment unes reserves de gairebé 1500 milions d’euros, acumulades al llarg dels anys, pels successius excedents comptables, és a dir, les diferències entre l’import que es recapta i el que s’esmerça en pensions de jubilació cada any.
Em demano per què les pensions fins ara s’han finançat solament en cotitzacions i no s’han considerat altres ingressos fixos, com, poden ser els que provenen d’impostos o excedents de les empreses parapúbliques, tenint en compte que les pensions no contributives que es pagaven des del fons de reserva, tingueren un cost per la CASS de 255 milions d’euros des del 1968 fins el 2008, import que mai el govern ha retornat a la Seguretat Social, per bé que a partir del 2008 l’estat cobreix les pensions no contributives. És un veritable contrasentit que amb diners contributius es paguessin pensions no contributives durant 40 anys.
Tot fa pensar que es vol deixar enrere la disposició legal on l’estat es compromet a mantenir un nivell determinat de reserves i, donat el cas, cobrir els futurs dèficits de la branca de jubilació, com fa amb la branca de malaltia. Ningú en parla de la referida disposició legal. En el seu lloc sembla que es vol constituir un fons públic, per capitalització, amb gestió privada, on l’estat hi aportaria un petit percentatge, com fa amb els funcionaris.
Cal recordar que els funcionaris hagueren de constituir un nou fons en constatar que el calaix era buit. Em pregunto doncs qui garantirà el fons, en cas de caiguda de la borsa o altre daltabaix i qui assegura una rendibilitat acceptable. Caldrà que ens expliquin bé les intencions. Per ara no hi ha res de clar. Crec que una part d’allò que reflecteix la premsa sobre el tema, només són globus sonda.
