Una senzilla paraula. Que evoca aparentment la senzillesa de pensar una mica sobre alguna cosa. La mateixa paraula es torna una mica més complicada quan t’adones que no només es refereix a pensar sinó a analitzar, qüestionar i descobrir o fins i tot vaticinar sobre aquest algo. Fins i tot es torna perillosa i atemoreix a aquells quan han de reflexionar sobre un mateix, la seva pròpia vida o el camí que està caminant.

Reflexionar només és una paraula. Que si bé és cert que ens convida a una acció, és alguna cosa que nosaltres mateixos controlarem al 100%. Per tant, aquestes pors internes, aquestes zones fosques, a les quals no ens volem acostar, cal obrir-les, treure-les a la llum de les nostres pròpies reflexions i llavors succeirà.

Al destapar-les potser t’adones que no atemoreixen tant com creies. Millor encara, potser a la llum de la reflexió descobreixes que vols caminar un altre camí i aquests temors, aquests crits fets callar de consciència per tant temps, simplement desapareixeran o queden oblidats en la pols d’un vell camí al qual ja no tornes. Reflexionar hauria de ser una constant en les nostres vides a la qual si li sumem la creativitat qui sap on podríem arribar.