Tornada a la normalitat. Sembla que l’estiu s’ha acabat, l’època escolar s’inicia, i comença un nou cicle. Sortir de la zona de confort és una cosa ja molt parlada per coach, psicòlegs, etc… Tornar a ella és una cosa que ningú esmenta. Personalment crec que tornar de tant en tant a la zona de confort et permet, relaxar-te, reflexionar i veure les coses amb diverses perspectives. Per tant totalment d’acord en no acomodar-se però perfectament vàlid gaudir d’una petita pausa i tornar a sentir-se còmode.

Estar a la zona de confort no ha de ser sinònim de pausa. Perfectament es pot utilitzar com una zona de preparació, planificació i fins i tot avaluació. Aquest moment de meitat de setembre quan sembla que tots tornen a la seva rutina i se sent aquesta sensació de tot torna a estar al seu lloc. Aquests moments en què torna tot a la “normalitat” és la reentrada. Situacions que ens porten a un dia a dia més conegut més rutinari i que tens la sensació de controlar i de saber el que cal fer en cada moment.

Part de nostàlgia per les vacances viscudes, part d’alegria per tornar a veure companys i a la rutina diària. Mesos que des d’octubre volen. Ens arribarà la festa del 12 d’octubre, després l’1 de novembre, el pont de la constitució, en res Nadal i ja estarem en un any nou, realitzant desitjos per al proper. Què tal si t’acomodes només una mica i brindes l’inici d’any amb coses que ja hauràs començat a fer.