Els col·lectius de cultura popular s’han apressat per adaptar la seva activitat a les exigències del confinament. La Diada de Sant Jordi ho demostra, no debades són moltes les publicacions sobre folklore que es poden consultar de manera telemàtica i gratuïta. En aquest article repassen algunes obres que incideixen en l’evolució històrica d’una manifestació tradicional.
A El foc del seguici. Diables festius i bestiari de foc: dels orígens al 1936, Daniel Vilarrúbias ofereix un magnífic treball, com tots els seus estudis molt ben documentat, sobre la presència d’elements de pirotècnia en les festes tradicionals de Barcelona des de finals del segle XIV a l’esclat de la guerra civil. La investigació s’atura a analitzar els diferents elements festius -diables, drac, vibra, guita/mulassa—i el possible simbolisme que tenia en les processons medievals. El llibre presenta una hipòtesi molt interessant, segons la qual a mitjans del segle XV s’hauria iniciat una evolució substancial de les representacions de diables, amb l’objectiu que fossin més decoroses i ajustades a la moralitat eclesiàstica.
Si voleu conèixer com van ser els primers compassos de les entitats dedicades a la promoció de la dansa tradicional catalana, constituïdes a principis del segle XX, heu de llegir De pagès a típic. 100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires. L’entitat barcelonina, liderada pel prestigiós folklorista Aureli Capmany, va jugar un paper clau en l’estandardització dels vestits que havien de portar els esbarts. El llibre, publicat a recer de l’organització d’una exposició homònima, explica com es va viure tot aquest procés.
Oriol Oller i Jordi Turró són els autors de l’obra Havaneres, bellament il·lustrada per Bruna Valls. Publicada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (2017), presenta un breu i pedagògic resum sobre la vinculació dels catalans amb aquest gènere musical. El llibre és una magnífica introducció per a les persones que no estan iniciades al cant i als seus orígens, que s’han de trobar en la criollització de la contradansa cubana.
Els amants del pessebrisme trobaran una excel·lent proposta en la lectura de Germans Castells: art i figures pel pessebre, escrit a quatre mans per Ramon Albornà i Ismael Porta. Més enllà d’endinsar-se en la història de la nissaga Castells, el llibre també incideix en la importància que ha tingut l’escola pessebrista de Barcelona en els darrers cent anys. La publicada, prologada per l’antropòleg Josep Fornés i amb una presentació del conseller de cultura a l’exili Lluís Puig, incorpora aportacions de destacats pessebristes i artesans d’arreu del món.
En un espectre més transversal, també es poden consultar els catorze primers volums de Canemàs: revista de pensament associatius, publicats en obert en aquest mateix digital, així com tots els exemplars de la Revista d’Etnologia de Catalunya.
Ens de Comunicació
