Dins del 31è cicle de Conferències de la Societat Andorrana de Ciències, el divendres 12, va tenir lloc al Centre Cultural de la Llacuna, i sota el títol de “Llegir Llull amb ulls d’ara” una interessant aportació de Francesc Ferrando i Sanjuán, Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, per la Universitat de València. El polifacètic exprofessor de l’Institut Espanyol d’Andorra i excap de la secció de Filosofia de la SAC, també és escriptor, poeta, i compositor.
Va obrir l’acte l’Angels Mach, presidenta de l’entitat organitzadora, que va definir el conferenciant Francesc Ferrando com una persona molt oberta a les disciplines del ”Saber” . La presidenta de la SAC també ens va introduir a la personalitat de Ramon Llull (1232 – 1315) fent referència al “Llibre de les bèsties”, una obra a través de la qual molts estudiants van conèixer la filosofia de l’autor català més il·lustre de tots els temps. Nascut a Mallorca l’any 1232 va morir al mar en el trajecte de retorn dels seus mutitudinaris viatges arreu el món, l’any 1315, deixant un valuós llegat en diverses llengües, principalment en català.
“El llibre de les bèsties” és la sisena de les 10 parts que integren el “llibre de les meravelles” (1288) i encara que ocupa el lloc d’un tractat de zoologia, en realitat representa una completa reflexió sobre la política, expressada en forma de fàbula. Un dels animals sembla extret del text francès “Le Roman de Renard” que a la vegada estava inspirat en les fàbules del grec Esop (segle VI aC) i en un poema èpic burlèsc . Hom creu que Llull va escriure “El llibre de les bèsties” com una advertència per al rei de França Felip IV (1268 -1314). Anomenat “El Hermoso”, va ser rei de França des del 1285 fins al 1314, any en què va morir a Fontaineblau, i amb el qual l’autor hauria tingut contactes durant la redacció de l’obra esmentada.
Ramon Llull, a partir del 1274 va escriure en occità unes quantes obres rimades i una serie d’obres en català, que el converteixen en el primer gran autor polifacètic de la història de les Lletres Catalanes. En català va redactar el “llibre del gentil” (polèmica religiosa), així com algunes compil•lacions de proverbis. També un tractat de Medicina i un d’Astronomia, a part d’alguns llibres de “Filosofia” i de “Lògica”. Per altra banda el seu “Arbre de la Ciència” es presenta com una via dinàmica d’accés a totes les branques del “Saber”.
També s’han de destacar, altres títols come “el llibre d’Amic e Amat”, “Llibre del gentil i els tres savis”,”Llibre de l’ascens i els descens de l’enteniment”, etc. Altres obres de poética com “Desconhort” (1295) “Cant de Ramon” (1297), “Lo Concili “ (1312) etc. Però el més important de Llull era el seu plurilingüisme. A part, va generar una prosa enriquida per un ampli repertori lèxic i a la vegada literari, científic i filosòfic. Es tracta doncs d’un fenomen insòlit en una tradició lingüística que tot just començava a disposar de traduccions d’obres devotes, històriques i/o científiques, ja que estem parlant del segle XIII.
Per la seva banda, Francesc Ferrando, també va oferir nombroses reflexions a l’entorn d’altres filòsofs com René Descartes ( Segle XVII), I. Kant (segle XVIII) i M.Menendez y Pelayo al segle XIX, sempre a la recerca de nous punts de vista més pròxims. Segons Ferrando el personatge de Llull es troba entre l’afirmació de Doctor il·luminat i la imatge del venerable “Beat”. La seva filosofia està justificada pel que LLull en diu “raons necessàries”, d’aquí que sota aquesta premissa es va dedicar a les “croades espirituals”.
Ramon Lull, en francès Raymond Lulle, va participar al Concili Ecumènic de l’any 1311 a Vienne (França), convocat pel Papa Clement V (1264 – 1314) que es va desenvolupar des del 16 d’octubre del 1311 fins el 6 de maig del 1312, en el qual, entre altres temes, es va tractar de la persecució dels Templaris i la reconquesta de Terra Santa. A partir d’aleshores, Llull va lluitar sota el lema “la conversió per la convicció” i va considerar un dels seus objectius “vèncer i convèncer”.
El conferenciant, tal com hem dit abans, es va referir als altres filòsofs posteriors com René Descartes (1596 – 1650), del qual va apuntar que la seva filosofia “racionalista” (tot i que va desenvolupar-se en un context en el qual intervenien mols altres filòsofs), la seva afirmació del valor de “la raó”, que inclou l’estudi de la subjectivitat, va obrir les portes a la filosofia moderna. Al segle XVIII, Immanuel Kant (1724 – 1804), l’autor de “la crítica de la raó pura” va cap a la lluita dialèctica en la qual, sovint no pot “convèncer”, mentre que Ramon Llull, vol “vèncer i convèncer” i així justifica les seves “Croades”. Llull, que a part de poeta, era un filòsof popular, no cita ni la Bíblia ni es basa en ningú, el seu plantejament són les “Raons necessàries” i d’alguna manera s’inspira en una idea del Platonisme. Els seus pensaments els trasllada a les seves obres com en el cas d’ “Amic amat i l’amor” on l’amat és el pare i el fill és l’amor.
Tanmateix Ramon Llull es plantejava la relació entre la “fe i la raó” com la relació entre l’home i l’aigua. I posteriorment autoritats filosòfiques com l’espanyol Mauricio Menéndez y Pelayo (1856 – 1912) també s’inspiren en la filosofía de Lull, ja que Menéndez y Pelayo va voler posar la seva pàtria al servei de Déu, sota el concepte de “ raó – fe”, el que volia dir que posava la raó al servei de la fe, alhora que ens parlava de la manera de “creure” i de “comprendre”.
L’aportació de les “Arts del Saber” de Ramon Llull incloïen elements importants com la invenció de l’astrolabi, un instrument que mesura l’altura dels astres a l’univers. Alhora que recopila la seva inspiració vital en un llibre que és la suma de totes les Arts, contraposant les “Arts brevis” i creant “l’Art Magna” que identifica amb la seva pròpia vida. El també místic i teòleg Ramon Llull, és considerat un dels creadors del català literari. Nascut a Mallorca, va morir en el seu viatge de retorn a l’illa, després d’haver viatjat per tot el món en el seu servei a Déu, lluitant per “vèncer i convèncer” als infidels de totes les llengües. Va escriure a part de l’occità i el català, com hem dit abans, en llatí, en espanyol, en francès, i fins i tot en arab.
Per altra banda, l’obra més autobiogràfica de Ramon Llull, és “la vita” (Vida coetànea) de la qual el text llatí es conserva a la “Biblioteque Nationale de París” i al seu dia va ser publicada per B. de Guiffier. En canvi la versió catalana del segle XV, es conserva al British Museum de Londres. “ la Vita” reprodueix la narració oral del mateix Llull, malgrat que en el text, Llull hi apareixi en tercera persona. Llull és sens dubte un personatge que ha trascendit. Se’l considera “beat” encara que no hagi estat “beatificat”. Al segle XVI va haver-hi la proposta que finalment no es va oficialitzar, però sembla que recentment l’Església té interés a portar-lo als altars. De totes formes, la festivitat del Beat Ramon Llull es celebra el 27 de novembre.
Finalment s’ha d’agrair a la SAC, la seva constant aportació mitjançant els seus “Cicles de conferències” (que ja són 31 edicions), que ens permeten apropar-nos a les “Ciències del Saber” i en aquest cas, “Llegir Llull amb ulls d’ara”, una proposta molt interessant i didàctica al mateix temps.
