Reprenem la nostra particular guia de racons naturals de l’Empordà, aquest cop per explorar la part meridional de la nostra comarca, confinada de nord a sud pel Massís de Montgrí i el Massís de les Cadiretes, i d’est a oest pel Mediterrani i el Puig d’Arques (Les Gavarres). Un emplaçament que presenta paisatges càlids i d’orografia baixa, on la roca i la flora conviuen harmoniosament en un litoral divers: dentat i verd a vegades, amb cales, penya-segats i cingles envoltats per les omnipresents pinedes, però també suau i torrat, amb llargues platges de sorra fina i aiguamolls que donen refugi a ocells i altres animals. Una terra modelada pel vent i l’aigua, que avança mar endins i s’enfonsa sobre si mateixa generant racons, forats i formes capricioses. Aquests són alguns dels secrets que amaga.

1. Cala del cau, Tamariu
Situada al nord de Sant Sebastià, entre Llafranc i Tamariu, la Cala del Cau reuneix, en estat pur, totes les singularitats del litoral sud de la Costa brava: formacions rocoses verticals flanquejades de pineda i una aigua turquesa digne d’una postal caribenya. Amb una longitud de 30 m i una amplada de poc més de 10 m, aquest racó costaner és dels més ignots del nostre litoral, inclús a l’estiu, convertint-la en un enclavament únic on trobar-hi descans i connectar amb la natura. Sense dubte, un dels tresors del litoral baix-empordanès.

2. Cova d’en Gispert, Begur
Es tracta de la cova marina més llarga de la Costa Brava, gairebé 150 metres, entre les cales d’Aiguablava i Aiguaxelida, al terme de Begur. La millor manera d’accedir-hi és en caiac, que ens permetrà, a més, arribar fins al fons de la cova. L’escletxa d’accés és estreta però un cop a dins no perdrem la referència de la llum, ja que la cova es prolonga de manera rectilínia. Hi podrem diferenciar dues parts: la galeria (93 m de longitud; 3-8 m d’amplada; 7-10 m alçada) i la Sala Final (28 m de longitud; 19 m d’amplada; 22 m d’alçada) presidida per un petit illot central anomenat ‘Taula’. Un indret espectacular que assoleix el seu màxim esplendor, durant dos dies l’any (finals d’Agost), on a causa d’un caprici astronòmic la cova es desperta completament il·luminada en el que es coneix com a “Despertar del sol de la Cova d’en Gispert”.

3. Cau del Duc, Muntanya de Santa Caterina, Torroella de Montgrí
Una cova situada al vessant sud de la muntanya de Santa Caterina, al Massís de Montgrí, i que fou habitada per homínids durant el Paleolític fa més de 300.000 anys convertint-se en lloc d’estudi i recerca arqueològica. Tenim diferents maneres d’accedir-hi, però la més viable és la que deriva del coll de Santa Caterina seguint el camí condicionat fins al Castell de Montgrí que, poc abans del cim, es bifurca. Es tracta d’una cova de dimensions considerables, d’uns 15m de profunditat, 10 m d’amplada i 15 m d’alçada, que també és destí d’escaladors. I si us agrada fer la cabra podreu baixar per la tartera que us portarà de nou al camí de tornada!

4. Cova de la Sal, Torroella de Montgrí
Aquesta majestuosa cova marina està situada entre Cala Montgó i Punta del Milà, i com d’altres accidents geogràfics d’interès tampoc consta en la majoria de mapes i catàlegs, malgrat que sí que es coneix a escala local. A diferència d’altres cavitats marines que alberguen únicament l’aigua entrant, la Cova de la Sal compta amb una caleta de còdols que converteix el racó en un espai únic i atractiu per fer-hi snorkel. La cambra és de 20 m d’amplada i arriba fins als 25 m al punt més alt de l’arc, mentre que la llargària es divideix en 25 m de mar fins a la caleta, i la riba que ocupa uns 5 m més. Cal destacar també les dues obertures situades al còrrec de la caleta i que engoleixen i expulsen aigua quan el mar puja de nivell. Una manera d’arribar-hi és llogant un caiac o una embarcació de pedals a la mateixa platja de Cala Montgó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada