El proper 11 de maig es complirà un any des que el govern de Demòcrates per Andorra (DA) presidit per Toni Martí va jurar el càrrec. En aquest temps no han canviat sensiblement les coses però crec que en els propers 3 anys que resten per acabar la legislatura aquest govern acabarà en un fracàs polític colossal. I no pels seus errors que sempre hi ha i hi haurà sinó pels encerts. És a dir, penso que els seus encerts els acabaran passant una factura política tal que serà aprofitada per qui sapigui aprofitar aquest forat. Podria ser un PS que sembla encara noquejat per la derrota en les generals i les comunals però que podria recuperar l’alè i presentar una nova oferta engrescadora o una possible plataforma progressista encapçalada per l’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Però crec que probablement sigui una altra força que encara està per revelar-se i/o constituir-se la que podria ocupar aquest lloc. Perquè faig aquest assaig de política-ficció? Doncs perquè sempre val la pena tenir en compte l’esdevenir més probable perquè aquest no ens sorprengui i destaroti tot i saber que l’atzar mana molt en les nostres existències.
Al govern Rajoy a Espanya ja li està passant factura en poc més de 5 mesos el pes de la crisi i les difícils i dures decisions presses. A la resta d’Europa quasi tots els governs cauen i el motiu precisament és una mala gestió de la crisi. L’exemple més evident són els socialistes grecs que van treure prop d’un 50% dels vots en les eleccions del 2009 i que ara tindran entre un 10 i un 15%. I a Andorra passarà quelcom del mateix. En primer lloc hem de dir que prop d’un 30% dels ciutadans andorrans majors d’edat en edat de treballar són funcionaris i que les retallades en aquest àmbit alguna influència tindran en la valoració política que facin de DA. Seguim. Un 50% dels ciutadans andorrans aproximadament que estan ocupats són empresaris o autònoms. Es tracta d’un sector castigat per la crisi que, a més d’això, afronta un difícil calendari: presentació de balanços comptables, llei de societats, IRPF…etc. I evidentment això tindrà un desgast. Però l’altre factor que també pesa és que Andorra porta enguany sis anys de la seva crisi de model i no s’albira un final per a la destrucció de llocs de treball i empreses. Acabem amb els assalariats. Toni Martí va guanyar les eleccions amb un missatge d’il·lusió i esperança però és difícil que aquest es concreti a mig termini.
El govern Martí ha presentat per aquest sector pegats com el pla d’ocupació contra l’atur, el principal problema d’Europa, que tot i ser interessant és un pegat. Té alguna solució realista contra la crisi? NO. Com no la té ningú que es sàpiga. I això passa factura i molt alta. No es pot dir encara com es concretarà en un consell general on hi ha 22 de 28 parlamentaris de DA però existirà. Perquè com va dir l’excap de Govern, Albert Pintat, governar és emprenyar i malauradament i pel bé del país, Toni Martí, ha d’emprenyar a molta però que molta gent si vol que Andorra se’n surti. I això no surt gratis. Per tant, precisament per anar en la línia d’actuació correcta, políticament parlant, el més probable és que el seu mandat no tingui més d’una legislatura si és que arriba. Ah, i per cert, m’agradaria equivocar-me i que el temps no em doni la raó en aquest aspecte.
Dons jo comparteixo en gran mesura tot el que diu Mala crònica. És trist que a nivell polític no siguem capaços de valorar els canvis de camisa. Vol dir que donem suport a persones incoeherents i que poden canviar els seus ideals en favor dels interessos personals (de ego pròpi o a canvi d’una remuneració econòmica). I això es demostra sobretot en casos com la rosa ferrer o la jael pozo. En un estat democràtic amb un electorat seriós no hi hauria aquests resultats electorals. I el problema d’un error democràtic és que tots ens en repercutim.
Molt fluix, per què? Les teves crítiques també són molt fluixes. És una reflexió i ja està, no un assaig de política. Si vols fer un llibre, fes-ho, a veure qui te’l compra.
Molt fluix aquest escrit. No és centra en una valoració profunda del fracàs de DA, ni n’extreu conclusions útils. I espero que una Rosa Ferrer no surti elegida; voldria dir que encara no som una societat políticament madura i que no som capaços d’entendre el que vol dir un canvi de camisa en política. Jo personalment, estic fart de Toni Martí i gent que només ven fum. Pel meu país, vull algú amb capacitats per gestionar el futur d’Andorra. Un bon andorrà que cregui amb la seva ideologia, lluny de les modes i tendències polítiques del moment.