El talent i la rauxa que el cineasta Carlos Vermut va demostrar amb ‘Magical Girl’ (2014) retorna amb escreix  en la seva darrera aposta, la coproducció espanyola-francesa ‘Quién te cantará’. La trama gira al voltant d’una famosa cantant, inactiva des de fa anys, Lila Cassen (Najwa Nimri), que pateix un accident a la platja que la deixa desmemoriada.

L’amnèsia fa que Lila no recordi les seves cançons i hagi perdut les ganes de cantar, la somnàmbula Lila no es reconeix a ella mateixa. Per sortir d’aquest atzucac, la seva representant, Blanca (Carme Elias), l’empeny a fer-la pujar als escenaris de nou demanant ajuda a una cantant de karaoke de Rota que interpreta cançons de Lila, Violeta (Eva Llorach).

El film evoca en força moments el tema de l’èxit i l’ocàs d’una estrella a la manera de l’argument clàssic multiversionat ‘Ha nascut una estrella’. Però sobretot tracta el motiu del desdoblament, la suplantació d’identitats, amb dues dones en què una es converteix en el reflex de l’altre, on Violeta, la imitadora, farà el possible per intentar ressuscitar la Lila original.

A més, les dues dones oposades acaben compartint històries similars, apropant-se confidencialment encara més entre elles. La similitud entre elles es trasllada en la complementarietat de la idea narrativa i visual d’un inici i final simètrics, fruit d’una una circularitat narrativa, tancant un cercle fatídic de mort i ressorgiment. L’apropament entre Lila i Violeta tendeix a la convergència, encaminant-se cap al solapament de les dues figures, com en el cas emblemàtic de Bergman perfilat a ‘Persona’ (1966)

Vermut s’endinsa sense rubor en els registres del drama a través d’una trama força fulletonesca, més proper que mai al cinema d’Almodóvar que al seu propi estil, encara que aquest es fa ben palès amb el tractament sonor, visual i coreogràfic, amb recolzament de l’ús de la música cantada, gentilesa de Pablo Iglesias.

I és que la tragèdia planeja per damunt d’aquest joc de vampirització i metamorfosi, present en la vida en ombres de Lila com tot el que envolta a la soferta Violeta en la tensa relació amb la seva díscola i maltractadora filla adolescent, Marta (Natalia de Molina). Un film valent, agosarat, temerari, sense complexos, que deixa moments esplendorosos i que compta amb unes extraordinàries actuacions femenines, sobretot una immensa Eva Llorach.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada