La qüestió no és qui va disparar el ministre de Finances Jordi Cinca ni el perquè. Si es descobreix i crec que així acabarà passant probablement ens portarem moltes sorpreses. Crec, però, que la principal qüestió és que simbolitza per mi el final d’una certa Andorra i el principi d’una altra: la de la crispació social i política més evident. Podem conjecturar si al darrera hi ha simplement un boig dominat per l’odi com tants altres o algú (un funcionari?) que està molest per algunes de les seves mesures al Govern. Però és evident que estem davant d’un atemptat polític i això ens equipara, desgraciadament, a altres països més grans.

Andorra està en aquests moments en un cicle molt baix: es perden llocs de treball i hi ha 1.003 aturats (i no n’hi ha més perquè molts abandonen el Principat), estem en el cinquè any de caiguda del Producte Interior Brut i s’ha de dur a terme una sèrie de reformes fiscals i legals molt dures per equiparar-nos amb el nostre entorn. És evident que hi ha crispació i que la cosa pot anar a més perquè quan la gent s’empobreix comença a perdre el nord i a escoltar i fer cas als extremistes. Ho hem vist a Grècia on ha augmentat el vot als partits extremistes per part d’una població farta per les retallades en el seu nivell de vida. Pot passar aquí. De fet, crec que està començant a passar per aquí.

Es pot combatre aquesta situació. D’entrada capturant al criminal que ha disparat contra el ministre. I posteriorment lluitant per arraconar les conductes extremistes. Com? Fent polítiques de creació de llocs de treball i lluitant contra les desigualtats socials que creixen i afavorint la integració (rebaixa de la llei de nacionalitat per exemple) dels immigrants que vulguin esdevenir andorrans. Perquè crec que només així derrotarem al criminal que va disparar contra Cinca i que, de fet, ens va disparar a tots. Recordem que al 1928 els nazis eren votats per un 2,8% dels alemanys però la Gran Depressió va provocar que arribessin al poder pacíficament cinc anys després ja que comptaven amb el suport d’una majoria del poble. Combatem als extremistes i les condicions que poden fer que guanyin la partida. Crec que encara estem a temps.