Queixes per la demora de l’ampliació de la querella per l’extorsió de Rajoy i Fernández Díaz a BPA

Rajoy, Martí, Montoro i Cinca en l'acte del 16 de juliol del 2019
Rajoy, Martí, Montoro i Cinca en l’acte del 16 de juliol del 2019 (SFG)

Avui fa un any es va presentar davant la Batllia d’Andorra una ampliació de querella a l’excúpula espanyola d’Interior per haver ordenat a la «policia patriòtica» que coaccionés i extorsiones els responsables de la BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc.

A hores d’ara encara no s’ha resolt res, si bé continuen investigats els policies espanyols Eugenio Pino – ex-DAO -; Bonifació Díez, «Boni»; Marcelino Martín-Blas –implicats en diferents casos davant de l’Audiència Nacional- i Celestino Barroso -exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, que continua sota immunitat diplomàtica -.

La querella es va ampliar a l’expresident Mariano Rajoy i als seus exministres d’Hisenda, Sr. Montoro, i d’Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, que va precipitar la seva intervenció i liquidació per tal d’aconseguir aquests comptes.

I també es va ampliar al Sr. Rajoy i al Sr. Montoro per haver intimidat al govern andorrà amb aquesta informació «falsa», tot aprofitant la visita oficial al Principal del dia 8 de gener del 2015, perquè intervingués i liquidés la BPA.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de juristes Drets van presentar el proppassat 16 de juliol de 2019, a la Batllia d’Andorra, una ampliació de la querella del 23 de maig del 2017 contra els quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb la finalitat d’aconseguir les dades bancàries d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. El testimoni de l’excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo, sobre el que s’ha acabat anomenant “Operació Catalunya”, va acreditar que l’actuació policial objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, amb la qual cosa es va sol·licitar que s’afegissin a la relació de querellats, pels delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l’exministre d’Interior del Govern Espanyol, Sr. Jorge Fernández Díaz; l’ex-Secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez; i l’ex-Director General de la Policia, Ignacio Cosidó Gutiérrez.

Així mateix, hi havia prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015: es va provocar a partir de l’enviament per part del govern espanyol d’informació «falsa» sobre una hipotètica pràctica de rentatge de capitals per part de l’entitat bancària andorrana.

En aquest sentit, es va ampliar la querella per un delicte de falsedat de documents contra l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, i els seus exministres d’Hisenda i d’Interior, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz, respectivament.

Finalment, i d’acord amb els indicis que hi ha que la reunió del 8 de gener de 2015 dels senyors Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l’ampliació de la querella també sol·licitava que l’expresident i l’exministre d’Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a deu anys de presó.

L’IDHA i Drets considerem que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana. El senyor Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a Cap d’Estat -figurada reservada al Rei d’Espanya, segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l’article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats.

En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals s’amplia la querella, l’Estat espanyol, de manera subsidiària, s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, a la BPA com a entitat, i a les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans.

Durant aquest darrer any, a l’Audiència Nacional espanyola s’estan investigant i jutjant les diferents actuacions dutes a termes per la «policia patriòtica», cosa que reforça les actuacions judicials que està duent a terme la justícia andorrana.

Text: IDHA | Drets 

[do_widget id=category-posts-pro-64]