Què us pensàveu?…

Què us pensàveu si la tossudesa de la història ofereix per herència costums de submissió?

Què us pensàveu si l’entesa de la victòria només ho és quan hi ha humiliació al vençut?

Què us pensàveu si la genètica més rància no s’esborra ni amb el pas del temps ni amb aquelles generacions que han anat mamant nostàlgia d’una grandesa acomplexada per perduda?

Què us pensàveu d’aquells que son incapaços de donar valor als que van ésser derrotats sense baixar el cap?

Què us pensàveu dels que tenen per principis, el no tenir-ne gens ni mica?

Què us pensàveu d’aquells mentiders que difonent la no veritat pretenent amagar les seves vergonyes més mesquines?

Què us pensàveu d’aquells que sabent de la seva malícia, diuen defensar una democràcia amb la que mai han cregut i amb la que sempre s’han incomodat?

Què us pensàveu d’aquells que han volgut castigar “in perpetuum” identitats alienes amb un menyspreu il·limitat?

Què us pensàveu d’aquells que no han respectat els drets i les llibertats, en nom d’una legalitat desajustada al dret i a la llibertat?

Què us pensàveu dels que han donat més valor a la força que genera la violència de la imposició  que la fonamentada en la pau i fraternitat?

Què us pensàveu dels que sent agressors s’han fet passar per agredits?

Què us pensàveu dels que provocant s’han mostrat provocats?

Què us pensàveu dels que escopint verí s’han sentit enverinats?…

Jo em pensava que no, que el passat més obscur ja estava esborrat, que allò escrit no podia tornar-se a escriure… però no…

Es torna a repetir perquè el passat i el present s’han retrobat, s’han vist, s’han tocat i s’han mesurat… perquè potser aquest passat no va morir mai, perquè els humiliadors, els vencedors, els mentiders, els malèvols i els violents, només estaven adormits mentre què els vençuts somiaven desperts amb una llibertat que potser arribarà quan els victoriosos entenguin que la grandesa del guanyador comença en el moment què sap seduir, amb respecte i reconeixement, aquell a qui ha vençut…

3 comentaris

  1. I tant…el progrés…fins ara ha funcionat. Això sí a llarg termini i el motiu és que les societats van anar evolucionant per tornar-se més complexes. No és un procés determinat i pot acabar abruptament però a llarg termini s’evoluciona cap a la complexitat i això indica un progrés més gran. Ep! Que pot haver dècades o segles d’involució o mal rotllo però a la llarga la tendència a la complexitat s’imposa de nou. Fins que deixi de fer-ho és clar.

  2. No n’estic tant segur, Pere… tant de bo sigui així!!!

  3. El que hem de pensar és que sempre hi ha canvi…sempre hi ha progrés…A llarg termini i que després de les nits fosques venen les albades. Tardaran més o menys però arriben…Ja ho veuràs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.