Què suposa la ‘llei BPA’?

BPA 1

L´aprovació de la Llei de reestructuració i resolució d´entitats bancàries arriba un dia després que els Estats Units fessin públic que no sancionaran econòmicament BPA. La llei preveu la creació d´un fons de 30 milions i d´una agència estatal, que decidirà el futur de BPA. També inclou elements de protecció dels treballadors de l´entitat bancària i dels dipòsits dels clients.

La llei preveu la creació d´un fons dotat amb 30 milions d´euros pels quatre bancs que operen amb normalitat: Crèdit Andorrà, MoraBanc, Banc de Sabadell i Andbank. Es tracta d´un fons que permetrà evitar que qui hagi d´afrontar el procés de resolució sigui l´Estat.

Es crearà, a més, l´Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d´Entitats Bancàries, l’organisme que decidirà el futur de BPA: és a dir si ven totalment o parcialment l’entitat o la liquida. Una decisió que és previst que es faci efectiva en un termini màxim d´un mes. Abans, però, caldrà haver creat un banc pont, sense els actius sospitosos d´estar contaminats pel blanqueig de diners.

L´entitat pont, també anomenat banc bo, ha de donar ocupació al personal de BPA. A més, els treballadors mantindrien l’antiguitat i, en cas de liquidació, serien indemnitzats pels anys treballats a BPA.

La llei, d’altra banda, fixa paràmetres perquè estiguin garantits els dipòsits dels clients. A més, no descarta demanar responsabilitats penals als directius i administradors.

El text s’inspira en una directiva europea a la qual Andorra tenia previst adaptar-se en els pròxims dos anys. L’afer BPA ha precipitat d’adaptació a aquesta normativa.

TOTES LES NOTÍCIES