Chakra és una veu sànscrita que significa “roda”, coneguda col·loquialment com “la roda energètica o roda d’energia”.

Es coneixen 7 chakras principals i 21 chakras menors o secundaris.

Descripció dels 7 chakras principals:

Cadascun està compost per un conducte que disposa d’una obertura més ampla en l’exterior del cos, d’uns 15 cm de diàmetre, a uns 2,5 cm del cos. L’extremitat estreta es troba dins del cos, prop de la columna vertebral.

El corrent de força vertical (chakras del número 1 al 7) discorre per l’eix central del cos. És el gran canal d’energia en el qual tots els chakras aboquen l’energia vital universal.

El corrent de força horitzontal (del chakra número 2 al 6) apareix en la part anterior i posterior del cos. Els aspectes frontals dels chakras tenen correlació amb el nostre funcionament emocional, els posteriors, amb la funció de la voluntat, i els chakras del cap amb la funció de la raó.

Les seves posicions són:

1. Coxis.

2. 2 dits sota el melic.

3. Sobre l’abdomen a l’altura de la melsa. (Plexe solar)

4. Pit en la meitat de l’estèrnum.

5. Coll.

6. A la entrecella (Tercer ull)

7. A la zona més distal del crani (20DM)

Els 21 chakras menors es troben situats en punts en què les branques d’energia es creuen 14 vegades. Mesuren 7,5 cm de diàmetre i es troben a uns 2,5 cm de distància del cos.

Les seves posicions són:

• Un davant de cada orella.

• Un damunt de cada pit.

• Un on s’uneixen les clavícules.

• Un en el palmell de cada mà.

• Un en la planta de cada peu.

• Un darrere de cada ull.

• Un relacionat amb cada gònada.

• Un prop del fetge.

• Un connectat amb l’estómac.

• Dos connectats amb la melsa.

• Un en cada sofraja.

• Un prop de l’estafa.

• Un prop del plexe solar.

Els chakras funcionen com a òrgans de presa d’energia, del camp de l’energia vital universal (Prana o chi). L’energia absorbida i metabolitzada per cada chakra és enviada a les parts del cos situades més properes a cadascun d’ells, regulant, harmonitzant i equilibrant la zona a través del seu pas. Si aquests troben bloquejats els passos o no poden fluir lliurement és el que s’ha denominat, patologia.

Per Montse Herrera / ACPG – Redacció