Els enterovirus són una família de patògens, un gènere de virus de ARNmc de sentit positiu que està associat amb moltes malalties en humans i altres mamífers. Es coneixen 66 serotips d’enterovirus humans entre els quals es troba el causant de la poliomielitis, una malaltia que, encara que controlada, en el passat va afectar a molts petits.
Dos serotips que poden arribar a ser perillosos per la seva simptomatologia i efectes. Aquests dos tipus són el A71 i el D68. En concret l’enterovirus D68 que, encara que normalment causa quadres normals de grip, pot provocar quadres tipus pòlip o, fins i tot, rombencefalitis (bulb raquidi), o meningitis limfocitàries (menys greu que les víriques) o encefalitis.
La rombencefalitis és la inflamació del rombencéfalo, una part del cervell que és molt important per controlar les funcions vitals.
Els enterovirus afecten a milions de persones a tot el món cada any encara que el sector més vulnerable de la població són els nens ja que al no haver passat per aquestes infeccions amb anterioritat, encara no estan immunitzats com passa amb els adults.
En la majoria dels casos els enterovirus es presenten amb símptomes lleus com febre o febre amb erupcions en mans, peus, o faringitis. No obstant això quan afecten el rombencéfal solen donar-se sacsejades i tremolors que també es poden unir a la febre i erupcions anteriorment esmentades. A més es poden presentar problemes en caminar, produir debilitat o paràlisi d’alguna extremitat, es poden donar dificultats a l’empassar o parlar i, molt rarament, afecta la respiració o el cor ja que aquesta part del cervell controla les funcions vitals del cos. També poden presentar-se com una conjuntivitis hemorràgica aguda, meningitis asèptica o miocarditis.
Aquests virus es contagien per la via fecal-oral o mitjançant secrecions respiratòries com la tos, els mocs i els esternuts.
Les formes de prevenció són similars a les de qualsevol altra infecció: rentar-se les mans sovint i amb insistència, a més és millor evitar tocar-se el nas, la boca i els ulls sense haver-se rentat abans; els petons i abraçades amb el malalt és millor que s’evitin també perquè no es propagui la infecció i, per descomptat, no compartir gots ni coberts. És important tapar-se la boca amb un mocador si es esternuda o tus i fonamental la desinfecció de superfícies i objectes de manera regular.
Com els enterovirus es tracten precisament de virus existeix cap medicament que els elimini del cos i tampoc vacuna que ens protegeixi del seu contagi. Però es poden prendre fàrmacs que mitiguin els dolors i la seva simptomatologia.
És habitual que hi hagi molts casos d’enterovirus al llarg de l’any, sobretot a la primavera i estiu, però no és habitual que es presentin amb la virulència amb què ho estem vivint actualment, els casos greus es compten com a casos excepcionals. Quan hem d’acudir a l’hospital? Quina és la simptomatologia habitual?
Els adults també ens contagiem amb facilitat per enterovirus, però els nostres sistemes immunes estan més desenvolupats i ja han ‘presentat batalla’ a aquests virus amb anterioritat, cosa que no passa amb els nens que encara no estan immunitzats i que, per tant, es veuen afectats per aquests.
Els enterovirus no són previsibles amb vacunació excepte en el cas de la poliomielitis, l’única malaltia per enterovirus que es pot prevenir gràcies a la seva vacuna i el que ha afavorit que, tot i que en el passat causés molts problemes, actualment estiguem a prop de la seva eradicació.