Neixo l’any 1966 en plena època del desenvolupament. Passatger de dos Seat 600. A l’estiu, sortíem de Barcelona a les 8 del matí per anar a la Vall de Boí, arribar a dinar al pla de Lleida i parar a fer la migdiada. Tapa de darrera semioberta perquè no s’escalfés i tots enxubats dins del 600. A la nit arribàvem a la Vall de Boí. Volia remenar-ho tot, volia conduir sobre la falda del meu pare. El 1973, arriba un R5 taronja “butà”. L’any 1985 l’hereto jo.
El cotxe comença a ser la meva passió. El tornavís al carburador de tant en tant, vetllar per uns bons neumàtics, un segon retrovisor a la dreta i el radiocasset sota el braç m’enamoren, tot pel cotxe! Des de llavors a prop, calculo 1 milió i mig de km. Sempre amunt i avall, Catalunya, Mediterrani, Espanya, Europa i xerrades per tots els racons del territori. A partir d’aquest punt del text, no pot quedar cap dubte de la meva devoció per la benzina i la cultura del cotxe.
Any 2013 i arriba el primer cotxe elèctric. Em titllen d’estrambòtic. Només uns 90 km d’autonomia real! La presència de 3 cotxes a casa ho compensa amb escreix. Des de llavors i fins al dia d’avui sempre amb cotxe elèctric.
Què es fa amb un cotxe elèctric com el que vaig comprar el 28/2/2020 de 4 places amb 200 km reals d’autonomia i un preu sense ajuda obtinguda de 19.500 €?
D’entrada deixar a la família amb un sol cotxe doncs, a diferència del 2013, ja vivim al centre urbà d’una ciutat com Terrassa on passem a utilitzar les cames, la bicicleta o el transport públic sempre que podem.
Que jo recordi, he estat amb el cotxe a Lleida, a Montblanc, St. Carles de la Ràpita, Reus, Tarragona, La Jonquera, Vielha, Tremp i moltíssims viatges al voltant dels 50 km de radi. De moment, no hem llogat cap cotxe gran per a un cap de setmana especial. Si convé, ja arribarà.
Des del 28/2/2020 frego els 40.000 km recorreguts i de moment el combustible (l’electricitat) m’ha costat 76 euros (carregant en molts casos gratuïtament a la feina o la via pública). He pagat 17 euros d’impost de Circulació al municipi i no pagaré res a partir de setembre per l’impost d’emissions de CO₂. Calculo, tot i que això és aproximat, que he estalviat en zones blaves i verdes (no es paga a molts municipis o molt poc) uns 200 euros.
Ara condueixo en silenci, amb una suavitat espatarrant i, si vull prémer gas a fons, deixo enrere a molts “tractors” de benzina i dièsel. Ara, contamino si, amb les bateries, però molt menys en termes generals. El meu cotxe té unes 1.200 peces menys que un de combustió. No gasta oli, corretges, filtres, embragatge, caixa de canvis, etc.
Havia arribat a gastar abans del 2013 uns 400 euros mensuals de combustible! Per mi no té color, sincerament. Tria el vehicle que necessites, si és un Pick Up perquè tens una granja, endavant, només faltaria, però no facis el préssec amb segons quin vehicle allà on no toca. I si no fas gaires quilòmetres, en taxi o cotxe llogat a tot arreu. Surt més a compte.
Per Francesc Mauri | TV3 / AMIC
