Què hauria de significar ser pares

Hola, avui vull transmetre aquest article, que va dedicat als pares. Preneu un temps per llegir-lo i reflexionar i us adonareu que ser pare no és fàcil i si potser ets un mal fill / a t’ajudarà a ser millor. No hi ha un manual complet, ni molt menys perfecte que ensenyi a ser bons pares.

Ningú dubta que per ser bons pares es necessita una gran dosi d’amor, paciència, equanimitat, comprensió, disciplina, flexibilitat, per esmentar només uns quants valors. Però potser el que més necessitem per formar fills dotats de les virtuts i capacitats que els permetin arribar a ser uns bons éssers humans és ser pares valents, és a dir, tenir la fortalesa necessària per fer el que més els convé als fills, per dur que sigui.

Ser pare ha de significar donar exemple, comprensió i afecte als nostres fills. Aprofitin tots els moments apropiats per abraçar-los i dir-los quant els volen.

Intenta solucionar els conflictes amb els fills / es buscant junts una solució acceptable per a ambdós. Ajudem als nostres nens / es a reconèixer les seves capacitats i les seves dificultats, perquè puguin treballar amb elles i esforçar-se per superar-les. Mai parlin de l’estudi, l’escola o dels professors en forma negativa. Li està perjudicant.

Facin cas als sentiments dels seus fills, escoltant-los  amb interès, paciència i afecte. Intentin posar-se al lloc dels seus fills i imaginar com se senten.

L’element clau de la bona comunicació és el respecte. Ensenyem-los a cuidar-se sense sobreprotegir-los. Siguin constants i ferms. La comunicació no és només un intercanvi de paraules, sinó un acte de confiança, sinceritat i comprensió. Les paraules tenen un gran poder per enfortir o debilitar l’autoestima d’una persona. Reconeguem l’esforç dels fills i apreciem els seus èxits. Ajudin els seus fills a organitzar el seu temps. Ens hem d’assegurar que els nostres fills assisteixin tots els dies a l’escola. Si pot ser no permetem que abandonin els estudis abans d’hora.  Els més important és inculcar una actitud positiva, ensenyar-los a equivocar-se, si hi ha un problema buscar solucions.

Limitem la televisió i els videojocs. Menjar amb la televisió encesa disminueix la comunicació. Compte amb el contingut! Entendre’ns, col·laborar els uns amb els altres i gaudir de la convivència. Fomentar la solidaritat i la tolerància. No educar per defensar-se sinó per poder viure en convivència.

El que necessiten els fills no són pares condescendents i que visquin dedicats a donar-los tot. Sinó pares valerosos, capaços de qüestionar-se i tenir la fortalesa per comprometre’s profundament en la seva formació.

Molts dels problemes dels fills avui en dia són el resultat de confondre el ser bons pares, és a dir valents, amb ser pares condescendents.

Els pares condescendents treballen molt dur per tal d’oferir tot als seus fills; però el que necessiten ells són pares valents que treballin dur per donar-los el millor de si; els pares condescendents es mesuren per tot el que gasten en els seus fills, mentre que els pares valents es mesuren pel que guanya la seva família amb el seu treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.