Cada any per a les mateixes dates torna el mateix problema: la por dels nostres gossos als petards.

Diferents experts han determinat que aquella nit, les nostres mascotes pateixen un alt nivell d’estres i d’ansietat que pot originar conductes estranyes, pànic, en alguns casos trastorns físics i fins i tot agressivitat.

Això es degut a la gran quantitat d’estímuls sonors i lluminosos que només perceben en molt poques ocasions a l’any, i per les quals no estan acostumats. Per tal de poder ajudar-los, els hem de comprendre, ja que la simple desconeixença de què els hi passa i la nostra mala intervenció poden generar més efectes contraproduents per a l’animal.

La pregunta de cada any és: què podem fer per ajudar-los i evitar que ho passin tant malament? A continuació, us donem uns senzills consells:

– Hem de crear una zona de confort per a la nostra mascota. Aquesta zona consisteix en posar la seva caseta, coixí o lloc on dorm a dintre la vivenda, en un lloc el més allunyat possible del soroll. Hi ha gossos que reclamen la nostra presència tota l’estona, podem posar la seva caseta a prop nostre però mantenint una distància, així es sentirà acompanyat. De vegades només els hi cal el contacte visual amb nosaltres per calmar-se.

– Els dies previs a la revetlla podem sortir a passeig evitant passar per zones on es tirin petards. El mateix dia de la revetlla, podem adelantar l’hora de sortir per evitar trobar-nos amb molts petards.

– És important que aquella nit mengi lleuger, així evitarem que tingui problemes per pair degut a l’angoixa.

– Sobre tot: no intentem treure-li la por tirant petards al costat “perquè s’acostumi”. El que podem aconseguir és reforçar-li la seva aversió als petards. Ni el castiguem de cap manera si forga o intenta amagar-se a qualsevol lloc.

– Si sabem que la nostra mascota pateix excessivament i mostra taquicàrdies, tremolors, respostes agressives o d’ansietat, hem d’acudir al nostre veterinari per tal que ens aconselli i si s’escau li receptarà un fàrmac per tranquiŀlitzar-lo. Atenció: LA MEDICACIÓ L’HA DE RECEPTAR UN VETERINARI ja que la dosi va en funció del pes i del propi gos, no el mediqueu vosaltres mateixos, el podríeu matar.

Per Miquel Mesegué, ensinistrador caní / ACPG – Redacció

1 comentari

  1. A la botiga Tibet de la Massana vaig trobar un esprai que se li administra al gos i conté valeriana i demés relaxants, no es necessita recepta ja que es inofenciu i únicament amb les aromes ja es tranquilitzen una miqueta… us ho recomano….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada