L’acropàquia, també coneguda com a dits hipocràtics o dits en pal de tambor, és una alteració física que afecta principalment les ungles i les falanges distals dels dits de les mans i dels peus. Aquesta condició es caracteritza per l’engruiximent i la curvatura anormal de les ungles, acompanyades d’un augment del teixit tou al voltant dels extrems dels dits, donant-los una aparença arrodonida i bulbosa. Tot i no ser una malaltia en si mateixa, sovint és un signe clínic associat a diverses patologies. Les principals causes d’acropàquia inclouen:
- Malalties pulmonars: Malalties com la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó i les bronquièctasis són algunes de les afeccions més comunes relacionades amb l’acropàquia.
- Malalties cardíaques: Defectes cardíacs congènits, endocarditis o malalties cianòtiques poden provocar aquesta alteració.
- Malalties gastrointestinals: Cirrosi hepàtica, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa.
- Malalties endocrines: Hipertiroïdisme avançat.
- Causes idiopàtiques: En alguns casos, l’acropàquia pot aparèixer sense cap causa aparent.
El mecanisme exacte pel qual es desenvolupa l’acropàquia no està completament clar, però es creu que està relacionat amb l’augment del flux sanguini a les capil·lars distals i amb la producció de factors de creixement vascular que provoquen una proliferació anormal dels teixits. No hi ha un tractament específic per a l’acropàquia, ja que la seva resolució depèn de la malaltia que la provoca. Un cop es tracta la causa subjacent, la deformació pot disminuir o, en alguns casos, desaparèixer.