Que el 2015 tingui llum i sentit comú

Novament ja estem desitjosos que s’acabi un any i que comenci després l’altre, segurament perquè tenim esperança que l’any nou que està a punt d’arribar sigui millor que el que es va i es compleixin ara aquelles coses que tant necessitem.

Durant un any ens succeeixen moltes coses diferents, situacions dolces i altres amargues, alguns propòsits d’anys anteriors es van complir i altres es van quedar postergats. Però en tots els casos, en poques oportunitats he sentit dir “No crec que hi hagi un altre any com aquest que acaba”. També és cert que al furgar el dia a dia de l’any que se’n va, trobem instants que hem d’agrair per haver-los viscuts, però, volem més. Segurament volem més, perquè l’home viu de l’esperança i és bo recordar alguns sinònims d’aquesta esperança, confiança, fe, seguretat, certesa, il·lusió, confiar, creure, esperar, etc., potser algú trobi més sinònims.

Però abans que finalitzi l’any, gairebé mai ho fem, però hauria de ser necessari i convenient al final de cada període, abans que arribi la mitjanit, reflexionem uns minuts i fem un balanç.

Convé recordar els deutes que deixarem per al pròxim any, i no oblidar que hi ha certs compromisos que hem de saldar abans que s’acabi l’any, em refereixo amb els familiars, amics, veïns, els deutes que es tenen amb els altres.

Que et passa vell any, has de marxar jo t’entenc, molts et donen la culpa que vas ser un mal any, altres diuen que no volen recordar, altres diuen que no van aconseguir els seus objectius, diuen que vau ser el pitjor any. El que no vaig poder aconseguir amb tu no és culpa teva, potser vaig ser jo la que no vaig fer les coses bé, o no m’esforci prou.  Hi va haver desastres naturals, sí molts. Però no vas ser tu qui els va causar. Simplement va ser la naturalesa, reclamant i demanant a crits que la cuidem. Simplement està reclamant els seus drets.

No crec que hi hagi un sol ésser humà que per més malament que li hagi anat en els teus dies, no hagi rigut, encara que sigui un minut, a tots els teus mesos- Et vas dolgut, però tot arriba i tot ha de marxar, d’aquí a poques hores t’acomiadem en unió dels meus éssers estimats.

Per a mi l’any nou significa una oportunitat per fer una parada en la meva vida, en el córrer diari; aprofito per depurar els sentiments i emocions guardades, observar-les, reconèixer-les, i deixar anar amb perdó i agraïment, netejar la meva ment i el meu cor d’enutjos i ressentiments. Aprofito per agrair per tot el rebut i pres de la vida, aclarir la meva visió sobre el que desitjo donar i cap a on vull seguir creixent, tancar i deixar enrere tot el passat i obrir-me a noves experiències, agrair a totes les persones que tinc al meu al voltant, fer un resum de les experiències que vaig tenir, juntament amb els seus merescuts aprenentatges, revisar quines pors vaig superar, i quines vull superar el proper any 2015.

Vull agrair al Fòrum.ad, per haver publicat els meus articles i gràcies al qual m’han pogut seguir, setmana rere setmana, els meus lectors durant aquest any 2014. Que les tristes males notícies vagin quedant enrere, encara que sigui per unes hores. Encara que sigui per unes hores, anem sentint que no tot és dolor i solitud: oblidem que el sofriment roman. Si tot s’ha d’anar, i amb el temps també nosaltres, fem un niu a la tendresa i al somriure.

FELIÇ ANY NOU 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *