Què dir-li a un nen/a per prevenir els abusos?

La idea que algú pugui fer-li mal als nostres fills és terrorífica, tant que vam arribar a rebutjar pensar-hi i que els nens d’aquesta possibilitat. No obstant això, en mantenir-los en la total ignorància pot ser que els estiguem posant en perill. Però, què dir-li a un nen per prevenir els abusos?

He de dir-vos que jo no era amb prou feines conscient que l’abús sexual en la infància succeís més enllà d’alguns casos terribles que podia llegir a les notícies, fins que, en grups de mares, algunes van ser comptant que els havien patit en la seva infància i que sentien que això estava perjudicant la seva vida encara. Eren moltes més de les que podria haver pensat. I no venien de famílies problemàtiques ni els abusadors eren, aparentment, criminals perillosos sinó familiars o figures properes amb vides i comportaments adaptats i “normals”. La majoria d’elles van trigar anys a reconèixer el que els havia passat i en gairebé cap cas van explicar quan els va succeir. I les que van explicar poques vegades van ser cregudes. Encara pateixen pel passat i moltes tenen seqüeles emocionals: terrors, ansietat, problemes alimentaris, fàstic en donar el pit, o dificultats per a un contacte físic proper.

Per això crec que és indispensable que els pares sapiguem que existeix i ajudem a que els nostres fills no es converteixin en víctimes. Podem prevenir amb informació adequada.

Hem de ser conscients que els abusadors existeixen, i em refereixo a l’abús sexual. També hem de saber que l’abús es produeix, generalment, per part d’ algú de l’entorn més proper del nen / a, en la família o entre coneguts en els que els seus pares confiaven.

Els abusadors pot ser que busquin professions o activitats que els permetin estar en contacte amb els nens / es a soles i exercir com a figures d’autoritat per a ells. La veritat és que, en la majoria dels casos, no podrem identificar-los a primera vista; és més, quan se’ls descobreix la gent de l’entorn sol descriure com encantadors.

Als nens cal explicar-los que llocs del seu cos i que formes de tocar-los no són correctes i ensenyar-los que, si algú fa alguna cosa que els incomoda, han de sortir corrent immediatament i no acceptar el contacte físic indesitjat. Això passa fins i tot per no obligar-los a donar-li petons a algú si no volen, ja que d’aquesta manera se senten amos dels seus cossos i saben que ningú pot forçar-los a fer alguna cosa que no vulguin.
Cal explicar-los, en la mesura de la seva comprensió, que hi ha persones que, fins i tot semblant molt bones, ens poden enganyar i tractar de fer-los mal o tocar-los de forma indeguda. Ningú, ningú, pot tocar-los o acariciar-te manera que no els agradi. Pot ser que això faci que rebutgi abraçades d’ algú que és inofensiu però això reforçarà la seva confiança que tenen dret a dir que no.

La norma de no estar sols i no anar-se’n amb desconeguts és fonamental. Han de cridar i fugir si algú vol portar-los-hi tirar-se a terra picant de peus i cridant si els agarren.

Per això, sempre hem de reiterar-los que confiem en ells i que han de explicar-nos qualsevol cosa dolenta que els succeeixi, ja que creurem en ells i els defensarem, encara que la persona que els ha danyat és molt propera a nosaltres.

Un consell general, de totes maneres, seria no deixar als nostres fills a soles amb ningú a qui no confiem absolutament (ni família, ni amics, ni cuidadors, ni figures amb autoritat espiritual, ni mestres ni entrenadors o monitors) ja que els abusadors aprofiten quan el nen està desprotegit i, fins i tot així, estar oberts a percebre signes d’abusos i reiterant al nostre fill sovint que ningú pot tocar-los indegudament i que, si alguna cosa estranya els passa, han de explicar-nos immediatament i els salvarem.
Hem de ser conscients que explicar això als nens pot causar por i preocupar. La idea no és que visquin terroritzats o desconfiant del món, ni pensant que tots són malvats, però si que coneguin la realitat per poder enfrontar-s’hi i evitar ser víctimes.

Viure amb por no els va a protegir, però si el saber com actuar si la situació es presenta. És a dir, els estem donant armes i protegint-los al explicar-ho.

Hi ha explicar les coses a poc a poc i des de petits, quan no entenen que és l’abús, i ensenyar-los a ser amos dels seus propis cossos i a tenir confiança absoluta en nosaltres els diguin el que els diguin o els amenacin amb el que els amenacin.
Podem prevenir que siguin víctimes de l’abús sexual parlant amb ells.

 

TOTES LES NOTÍCIES