El poble colombià ha decidit votar “No” a una pau inexistent d’ençà mig segle… i ara què passarà?
Hongria ha votat “No” a la directiu del Parlament Europeu pel que fa a l’asil dels refugiats procedents principalment de Síria… i ara què passarà?
Al PSOE han “decapitat” al seu Secretari General, impedint deixar parlar als militants de base sobre el “No” a la investidura –per activa o per passiva- del encara en funcions, President espanyol, Mariano Rajoy… i ara què passarà?
Mentrestant i al mateix temps, els partits d’extrema dreta expandeixen posicions rellevants en molts dels Estats de la Unió Europea; fins i tot en la “cursa” a la presidència dels Estats Units, Hillary Clinton sembla no tenir-ho gens fàcil davant d’un candidat republicà tant racista, xenòfob i masclista com en Donald Trump… caram… i què pot passar?
Segur que ningú ho sap i… que Déu ens agafi confessats!!!
Cal que ens agafi confessats perquè tant a Colòmbia com a Hongria ha guanyat el “passotisme participatiu”, com si les qüestions refrendades res tinguessin a veure amb la ciutadania…
Cal que ens agafi confessats perquè s’ha dit que “No” a la pau, encara que la guerra entre Govern i les FARC s’hagi cobrat centenars de milers de víctimes civils.
Cal que ens agafi confessats perquè s’ha dit que “No” a la solidaritat amb les persones que fugen d’un conflicte bèlic, un conflicte què –en part- ha estat promogut per l’ambició imperialista d’occident.
Cal que ens agafi confessats perquè s’ha fet silenciar a algú que ha gosat proposar una consulta als seus militants sobre la investidura d’un rival polític – pel que sembla, no rival ideològic- dels anomenats “barons crítics” i també amb l’espurna d’un acomodat Felipe González, “narcisista pervers” que fa anys va enganyar a milers de ciutadans, fent creure lleialtat a la social democràcia…
i… jo em pregunto… Què cony hi fem anant a la Lluna o a Mart? Per què cony anem a la recerca de vida, fora de la Terra?… tant dolents som?… Sí, cal que ens agafi confessats perquè és l’única cosa que mai sabrem si serveix per arreglar l’absurditat d’un Món on tothom és víctima i botxí. Un Món on tothom es queixa i tothom calla, un Món ple de deixalles i llàgrimes… el problema però és que tampoc sabem on confessar-nos… Aiiii Senyor!!!!
Potser si, Pere que no queda més remei que acceptar que per avançar, a vegades s’ha de recular… A nivell científic i tecnològic ho estem fem i hem avançat… les meves “lamentacions” van sempre encaminades en el terreny de les humanitats… i aquestes, a nivel social, s’estan esfumant i mai podran ésser reemplaçades per la tecnologia.
A la Lluna i a Mart el que fem és millorar el nostre coneixement científic. I això sovint ens dóna més eines per a millorar la nostra vida a la terra: per exemple els mòbils intel·ligents, els satèlits meteorològics són fruit, en part, de la carrera espacial. I, de vegades, ha de triomfar el que jo també crec que és aberrant perquè puguem anar a millor. Una passa endarrera, dos endavant. O almenys així ho vull creure.