Quaresma, temps fort per a la misericòrdia

El Papa Francesc vol que la Quaresma d’aquest any Jubilar sigui viscuda “amb major intensitat, com a moment fort per celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu” (M.V. 17). I convida a escoltar la Paraula de Déu i a participar en la iniciativa de pregària continuada el dia 4 de març “24 hores per al Senyor”, perquè la Paraula s’ha de llegir i escoltar des de l’oració. La misericòrdia de Déu, cal experimentar-la i després anunciar-la, i captar així la proximitat de Déu i del seu perdó, que tot ho transforma.

“El que jo vull és amor, i no sacrificis!” (Mt 9,13). Aquestes paraules de Jesús són les escollides pel Papa com a lema del seu Missatge per a la Quaresma. I subratlla que cal reflexionar i viure les catorze obres de misericòrdia en el camí jubilar, desenvolupant tres reflexions.

1. En primer lloc proposa l’exemple de la Verge Maria, que després d’haver acollit la Bona Notícia que li dirigeix l’arcàngel Gabriel, canta profèticament al Magnificat, la misericòrdia amb la qual Déu l’ha escollida. Ella és la icona perfecta de l’Església que evangelitza, perquè va ser i continua essent evangelitzada per obra de l’Esperit Sant, que va fer fecund el seu ventre virginal. Misericòrdia vol dir tenir entranyes maternals i actuar amb una bondat generosa, fidel i compassiva. Sempre aprenent de la Verge Maria.

 

  1. En segon lloc, recorda «el misteri de la misericòrdia divina», ja que l’aliança de Déu amb els homes és una història de misericòrdia. Una aliança entre Déu -sempre ric en misericòrdia i tendresa- i el seu poble, que arriba al cim en Jesús el Fill de Déu fet home. En ell Déu vessa la seva il·limitada misericòrdia fins a tal punt que fa d’ell la «Misericòrdia encarnada» (V. 8).

 

  1. Ja com a tercera reflexió, el Sant Pare destaca la importància de les obres de misericòrdia corporals i espirituals, que mai no hem de separar. I subratlla l’anhel que es desvetlli la consciència del Poble cristià, a vegades adormida davant el drama de la pobresa, per entrar encara més en el cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina (cf. V. 15).

I afegeix que el pobre és la carn visible de Crist, llagat, flagel·lat, desnodrit… perquè nosaltres el reconeguem, el toquem i l’assistim. Els pobres, i especialment els qui sofreixen a causa de la seva fe, són els germans de Crist. L’Anyell Innocent continua sofrint en tots ells. Així mateix després de posar en guàrdia contra l’«esclavitud del pecat», que empeny a utilitzar la riquesa i el poder no per a servir Déu i els altres, demana que mirem el pobre Llàtzer, que pidola a la porta de casa (cf. Lc 16,20-21), i que és figura de Crist, que en els pobres es fa captaire de la nostra conversió. Cal que reaccionem davant aquelles formes socials i polítiques, així com aquelles ideologies del pensament únic i de la tecnociència, que pretenen fer que Déu sigui irrellevant i que l’home es redueixi a una massa per a ser utilitzada. I denuncia les estructures de pecat vinculades a un model fals de desenvolupament, basat en la idolatria del diner, que ens fan indiferents als pobres.