És impressionant la capacitat de violència que pot generar l’odi. És realment penós que aquest odi sigui el fonament en el qual es pretengui basar-ne, per exemple, la diferència d’ ètnia, de cultura, de creença, de gènere o de qualsevol altre element personal. L’odi és un invent humà, és la misèria més gran que pot conduir a cometre les barbàries més salvatges, que serveix de maquillatge per a la seva justificació.

Fa dies me’n vaig assabentar de l’existència d’un ésser despreciable anomenat Roosh Valizadeh, a les xarxes socials, que es defineix anti-feminista i promotor d’una nova masculinat, crític amb els moviments igualitaris i impulsor de la legalització de les violacions. La part més miserable de tot plegat és saber que aquest desperdici humà té més de 40 mil seguidors arreu del món, uns admiradors tant mancats d’ètica i tant plens de frustracions què, fins i tot, es fan pròpia la degradació humana que impulsa el seu admirat personatge.

Aquesta escòria amb rostre de persona va voler organitzar, a diferents ciutats del mon, una manifestació –el dia 6 de febrer- a favor de la supremacia masclista, per reclamar el dret al maltractament a les dones. Afortunadament, a les 164 ciutats dels 44 països on estaven convocats els mal nascuts seguidors, no es van arribar a celebrar per impediments legals.

Com a microbiòleg que sembla ser aquest guru masclista, deu saber que ell és el resultat d’una deficiència genètica, deu saber també que no es mereixedor d’odi sinó de compassió per la seva pobresa humana, buida de moral i bruta de misèria i que tots el que comparteixen la seva baixesa son objectes, residus i alhora rates d’un laboratori productor de verí; un verí que ara els nodreix i mes endavant els exterminarà.

Miserable ell i els seus, que utilitzen la violència del masclisme per aconseguir notorietat i fer-ne un gran negoci. Si el tingués al davant m’agradaria poder endinsar-lo en la obtenció d’una mínima presa de consciència humana perquè veiés amb els meus ulls la llàstima que em fa i els vòmits que em provoca… Li diria que els seus valors son mesquins, com mesquina és la seva presència. Li diria que el seu pas per aquesta vida té menys sentit que “el no rés”. Li diria que la seva fortalesa no existeix més enllà de la seva maldat, i li diria tot això sense odi perquè el odi també genera violència.