Quan l’amor es transforma en guerra

Omar El Bachiri
Omar El Bachiri. Psicòleg

L’amor, mentre dura, és meravellós perquè ens manté motivats i il·lusionats, vivim amb alegria i aquest estat anímic ens facilita afrontar les dificultats que ens van sorgint durant el nostre dia a dia. Estem amb algú que ens aporta benestar i serenitat mental, hem decidit compartir les nostres vides i, per tant, podríem dir que som feliços. Ara, també és cert que moltes vegades, quan han passat uns quants mesos o pocs anys, la relació canvia de rumb i l’amor desapareix o, inclús, es transforma en guerra.

Quan és el primer cas, la relació es trenca i cadascun se’n va pel seu costat, emocionalment no queda cap vincle que els uneixi. Per contra, quan és el segon cas, l’odi, el rancor i el mal rotllo són els pilars de la relació, però la dependència emocional o econòmica impossibilita abandonar la relació. La persona viu un infern, però ho troba normal, o tot i estar en desacord, es veu incapacitada per a marxar perquè la manca de solvència econòmica o afectiva la supera i, per tant, li compensa més quedar-se en ella. És conscient del mal que està rebent i per no patir tant, emmascara la seva realitat de cara a l’exterior, fingint felicitat i alegria.

Busca ser envejada, afalagada o com a mínim, mostrar que la seva vida és interessant i d’aquesta manera trobar sentit al seu dia a dia atès que, la situació és insostenible. Les emocions i sentiments envers la seva parella són tan negatius que la sobrepassen, però, malauradament, sent que sense ella, no és ningú i la por a una vida diferent la paralitza per a fer el pas i allunyar-se. També, s’ha d’afegir que quan més ens hem involucrat sentimentalment en la relació, més dolorosa és la separació i, això, explicar per què a vegades, un amor de només uns quants mesos és més difícil de superar que un d’anys. Quan hem fet projectes de futur o hem viscut un present molt intens, emocionalment hem invertit molta il·lusió i esperança en la relació perquè la interpretàvem com un vincle, com un pacte entre tots dos.

 

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]