Us vull dir, que jo abans també pensava, que la depressió era una bestiesa, fins que ho vaig comprovar per la meva pròpia pell, Després del que em van fer a la feina, durant gairebé tres anys la vida impossible, un dia vaig agafar un atac de ansietat, i d’aquí vaig estar quatre mesos de baixa, que només sortia de casa per les visites del metge. És avui dia que encara amb l’edat que tinc, 55 anys i amb 12 anys que pas, no he posat els peus, en aquest treball, tot i que la persona que el porta, per a ella, se suposa que jo vaig ser comentant el que feia, i de cap manera, a mi no m’interessava, ja que l’únic que m’interessava era aconseguir, un lloc segur de treball. .
La bona notícia és que per més dolorosa i difícil que sigui qualsevol situació, el cervell compta amb un sistema com diríem un xip extraordinari, el qual ajuda al fet que la persona que pateix es pugui adaptar i superar de gairebé qualsevol situació que li causi conflicte o dolor. (Sempre que es parlin de condicions bàsiques de la vida diària, no es refereix a circumstàncies severes amb diagnòstic clínic.)
Perdre una persona estimada, no obtenir el treball que es busca, trencar amb una relació amorosa, quedar-se sense feina, barallar-se amb una amiga, sentir que la vida no és el que un esperava, altercats, dificultats, complicacions, etc. Totes són raons vàlides i poderoses per les quals un pot perdre l’ànim i les ganes de seguir endavant o simplement deprimir-se.
No obstant això, també hi ha moltes altres raons per les quals un pot superar el mal moment i trobar noves oportunitats. Aquestes, poden arribar a ser excel·lents possibilitats per desenvolupar potencialitats amagades i crear noves relacions, les quals, d’alguna manera, mai abans haguessin pogut ser contemplades.
Per poder sortir d’una depressió, potser la qüestió més important és reconèixer l’estat d’ànim personal. Saber que un està deprimit, acceptar el desànim, acceptar que l’energia aquesta baixa, els interessos es van esfumar temporalment, etc.
Quan la vida es complica i les coses no surten com esperaves, respira fons, compta teus benediccions i aviat trobaràs motius per somriure tot i la decepció.
Una vegada que es reconeixen aquests sentiments, a més que es deixa de barallar amb la negació i amb les justificacions, sorgeix un sentiment de validació personal. Quan un es confirma a si mateix: “estic deprimit”, estic trist, sense posar-se en una posició de víctima per donar llàstima, sinó més aviat, una visió de accepto que sóc aquí, sense ressentiment. Llavors un s’enforteix internament, no hi ha necessitat d’escapar de la realitat, ni del dolor. Aquí, s’inicia el procés de curació. Aquest és el moment en el qual la persona veu i sent que pot haver llum i que hi ha oportunitat de sortir d’aquesta situació.
Per descomptat que el suport i l’afecte de persones properes sempre ajuden, però, quan un està trist i desanimat, l’amor dels altres és un suport important, més no constitueix una raó suficient per poder superar la depressió. Un ha de voler sortir i estar disposat a treballar en si mateix.
La fortalesa que sorgeix després de recuperar-se d’una depressió arriba amb un paquet molt bonic ple de gratitud, fe i sensibilitat, ingredients que assaonen la vida i li donen un propòsit més valuós. Per això jo mateixa vaig posar aquests ingredients en el meu menú de la meva recepta
LA DEPRESSIÓ
ingredients:
1 tassa d’acceptació, reconèixer-me l’estat d’ànim i acceptar-me el que no es pot canviar
1 peça de valor, fortalesa per resistir la incomoditat i poder enfrontar-me al dolor
1 manat de gratitud, estima per la qual cosa si tinc
1 cullerada de ull noble, buscar les coses bones i positives, trobar noves raons
2 trossets de fe, esperança en què coses bones que estan per arribar
Entre més treball i accepti el meu dolor, més ràpid aprendré a recuperar-me, troba re fortalesa que no sabia que tenia dins.
Tant l’alegria com la tristesa i el dolor són ingredients de la vida, tots dos són temporals i es dilueixen tan fàcilment com la persona vulgui o pugui nodrir en els seus pensaments.
