Durant els darrers dies ha arribat a nosaltres una trista notícia: Eduard Punset, l’arxiconegut divulgador científic, ha mort després de lluitar contra la seva llarga malaltia, un càncer de pulmó que arrossegava des de feia més de 10 anys i que el català no va dubtar a fer públic l 2008. Per desgràcia, el seu cas no és únic en la seva espècie, sinó que el càncer de pulmó és el tercer en incidència a Espanya i el més letal.

De fet i tal com apunta el comparador d’assegurances de salut Acierto.com, la seva taxa de supervivència és molt inferior a la d’altres tumors -4 anys de mitjana-. En concret, són més de 21.000 les persones que moren cada any al país veí com a conseqüència d’aquesta malaltia, el que representa més del 20% de les defuncions per càncer a Espanya. Malauradament, s’estima que per al 2035 siguin més de 40.000 les persones les afectades. Actualment, 3 de cada 4 són homes, i un 44% exfumadors.

No obstant això, fumar no és l’únic factor de risc, sinó que estar exposat al fum del tabac incrementa les opcions de patir-lo -es calcula que fins a 7.000 morts anuals per càncer són per “fum de segona mà”-. També ho fa l’exposició al radó – s’origina en la descomposició de l’urani a terra i a les roques-, l’asbest -present en molins, mines, fàbriques tèxtils-, substàncies químiques o minerals inhalats, productes de la combustió del dièsel, etcètera .

La contaminació ambiental, per la seva banda, se salda amb fins al 5% de totes les morts per càncer de pulmó. Altres qüestions que influeixen són els antecedents familiars de càncer de pulmó, la recepció de radioteràpia prèvia en els pulmons per tractar altres tipus de càncer, per exemple,.

1 de cada 5 pacients prefereix tractar-se en la sanitat privada
Si ens centrem en l’abordatge, les dades de Acierto posen en relleu que fins a 1 de cada 5 pacients prefereixen tractar-se en la sanitat privada. I no ens estranya si tenim en compte que aquells que compten amb una pòlissa de salut tenen una mortalitat inferior i un tractament millor que aquells que no en tenen.

Una cosa que podrien justificar, entre altres, la facilitat d’accés a proves diagnòstiques per a una  detecció primerenca, així com la cobertura de despeses farmacèutiques i altres avantatges. Pel que fa al càncer de pulmó, per exemple, els pacients diagnosticats per la privada només han d’esperar deu dies de mitjana per començar a tractar-se. Si opten per la pública l’espera s’allarga d’un a tres mesos.

Altres de les cobertures destacables d’aquest tipus de pòlisses són les dianes terapèutiques, el diagnòstic per sang, els estudis amb tomografia per emissió de positrons i la cirurgia oncològica amb el sistema quirúrgic Da Vinci. A més, no podem perdre de vista l’ajuda d’un altre tipus de professionals inclosos en la majoria de quadres mèdics de les asseguradores; uns especialistes importantíssims abans, durant i després de tot el procés.

Ens estem referint als endocrins, nutricionistes i similars. Sí, perquè una alimentació saludable pot ajudar a reduir el risc i afavoreix el tractament. També hi ha assegurances que inclouen prestacions específiques per a aquells que superen la malaltia, i que es fan càrrec de les pròtesis capil·lars, l’abordatge psicològic i altres. Un altre punt que s’ha de considerar són els mètodes complementaris, tractaments que poden resultar útils per alleujar els símptomes.

Els primers símptomes
Amb el mateix objectiu de controlar a temps aquesta patologia, el comparador d’assegurances de salut Acierto ha recaptat alguns dels primers símptomes d’aquesta malaltia. El problema és que la majoria de càncers de pulmó no causen símptomes significatius fins que s’han propagat massa. No obstant això, alguns senyals són:

• Aparició d’una tos persistent, que no desapareix. Pot venir acompanyada de sang.
• Sensació de dolor al pit, que s’incrementa en respirar profundament, riure, tossir, etcètera.
• Ronquera.
• Dificultat per respirar.
• Dificultat per empassar.
• Pèrdua de gana i de pes.
• Cansament i debilitat.
• Aparició de sibilàncies.
• Pot venir acompanyat de bronquitis o pneumònia.
Si la malaltia està molt avançada pot generar dolors ossis, alteracions del sistema nerviós, icterícia, i fins i tot síndromes com el de Horner -afecta els nervis dels ulls i part del rostre-, síndrome de la vena cava superior, síndromes paraneoplàsics. etcètera.

Per acabar i malgrat el trist de la seva mort, no podem deixar de recordar com va tractar Eduard Punset el seu propi càncer: amb una absoluta normalitat, el coneixement i la claredat que el caracteritzaven. Fins i tot va arribar a entrevistar el seu propi oncòleg Rafael Rossell, director de l’Institut Català d’oncologia, durant un capítol del seu programa televisiu Redes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada