Pujar al cocoter

Es crea un grup de treball per obrir un nou camí que ha de permetre arribar d’un lloc a un altre travessant una zona selvàtica. L’encarregat dona instruccions perquè es comenci a desbrossar la selva.
 
A mesura que el camí va avançant es produeixen tanta quantitat de problemes que fan que es comenci a qüestionar la capacitat de direcció de l’encarregat sospitant que potser no sigui la persona més adequada.
 
Finalment es decideix cercar un nou encarregat de reconeguda vàlua. Aquesta persona el primer que fa es pujar al cocoter més alt per tenir una visió de conjunt de la selva. Des d’aquesta altura s’adona de la situació i decideix parar el desbrossament tot i afirmant: pareu, camí equivocat!
 
Seguidament fixa una nova ruta per arribar al lloc desitjat. Algunes vegades, molt poques, el camí equivocat pot portar a un lloc que sigui aprofitable, encara que tingui poc a veure amb el projecte inicial.
 
En el teixit associatiu quan es posa en marxa un nou projecte del que no es tenen referències és molt important poder comptar amb persones capaces de pujar al figurat cocoter. Es molt desencisador dedicar esforços inútils promovent activitats que tenen poc a veure amb l’objectiu d’obrir, amb èxit, el camí que condueix a la meta desitjada.

Tot equip emprenedor precisa de persones que desbrossin però sobretot de dirigents capacitats i eficients molt diferents dels anomenats “floreros” que cercant el seu lluïment personal, amb una falsa retòrica, porten negativament a l’hort als seus confiats col·laboradors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada