L’advocat Manuel Pujadas ha realitzat aquest dijous al matí una conferència encarada a formar el col·lectiu d’advocats sobre les tasques i especificitats del Tribunal Europeu de Drets Humans. Pujadas ha explicat, que igual com passa amb els tribunals d’Andorra, la seva principal problemàtica és la “saturació”. Només el 2011 va rebre 160.000 demandes, mentre que al 2014 van ser 78.000 i al 2015 se’n preveuen unes 34.000 gràcies a diverses accions per frenar aquesta situació, com que les demandes “repetidores”, és a dir, de característiques similars a d’altres ja sentenciades, “no s’admeten ni a tràmit”.

El Tribunal Europeu de Drets Humans representa a 47 països europeus, entre ells Andorra. És un organisme complex i flexible, que es va adaptant a les necessitats i canvis del dret i de la societat en general. L’advocat Manuel Pujadas ha impartit aquest dijous al matí una conferència al Col·legi d’Advocats per parlar de tots aquests canvis i de les seves especificitats. Pujadas coneix bé aquest organisme per dos motius. Per una banda, perquè va ser l’advocat que va portar i guanyar el cas Pla i Puncernau contra Andorra l’any 2004. I per altra, perquè representa el Principat al Consell de l’Advocacia Europea (CCBE), el principal interlocutor davant del Tribunal Europeu. L’advocat andorrà ha explicat davant una vintena de lletrats que el principal problema del Tribunal de Drets Humans és similar al que té la justícia andorrana, és a dir, “la saturació”. L’any 2011 es van interposar davant aquest organisme fins a 160.000 demandes.

Ara bé, des del Tribunal europeu s’estan duent a terme diverses accions per frenar aquest excessiu volum de casos i poder treballar d’una manera més àgil. Tal com ha explicat Pujadas, si les demandes són “repetitives”, és a dir, són similars a jurisprudència anterior, “no s’admeten a tràmit per no carregar més el sistema”. En canvi, si es tracta d’un cas “pilot”, “urgent”, o que afecta els articles 1,2,3 i 4 de la Convenció Europea dels Drets Humans (referent a la imparcialitat dels jutges), es tramiten de manera urgent. Tot plegat ha permès que l’any 2014 s’hagin tractat 78.000 demandes, i el 2015 es calcula que en seran 34.000. Es resolen de mitjana en uns 20 mesos.

Pel que fa al cas que va guanyar, el Pla i Puncernau (un fill adoptiu a qui se li denegava una herència dels seus pares), va entrar el 2000 i va acabar el 2004, a causa d’unes “incidències processals” causades per unes accions “discutibles” del Govern d’Andorra. En qualsevol cas, quatre anys per una resolució “no és cap drama”, ha exposat Pujadas.

El lletrat ha informat d’altres canvis que està assumint el Tribunal de drets Humans. Per exemple, una mesura que entrarà aquest gener, la motivació per denegar l’entrada a tràmit d’un cas “serà obligatòria”. També se serà més flexible en la durada màxima de l’exposició dels fets dels casos, que fins ara es limitava a les 20 pàgines. També es treballa perquè els demandants puguin presentar les causes i la documentació via electrònica, aspecte que ara només poden fer els Governs.

Finalment, també es vol fer més incidència en els mecanismes per poder executar les sentències. I és que, tal com ha explicat Pujadas, les resolucions d’aquest tribunal no fan modificar les sentències de la Justícia dels països membres. Si es pogués assolir aquest aspecte “seria un pas increïble”, tot i que “dubto si es podrà dur a terme”, ha afegit el lletrat.

En aquest sentit, Andorra està avançada, ja que en la darrera modificació de la Llei qualificada de la Justicia que va impulsar l’actual ministre d’Interior, Xavier Espot, es va afegir un article que planteja que les sentències amb afectació per part del Tribunal de Drets Humans poden ser revisades. Pujadas ha destacat que és “un pas endavant” molt important.

Text i foto: ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada