Publicació de dos exemplars del quadern “Narieda”, imprès per infants de l’escola de Fígols l’any 1936

Fragment de dues pàgines del quadern Narieda del gener/febrer de 1936 de Fígols
Fragment de dues pàgines del quadern Narieda del gener/febrer de 1936 de Fígols.

Amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Jordi, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, conjuntament amb l’Ajuntament de Fígols i Alinyà, l’associació Lo caliu figolà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i gràcies a la iniciativa de Mar Garcia, veïna de Fígols, presenten la publicació de dos exemplars del quadern de vida o revista “Narieda” imprès per nens i nenes de l’escola de Fígols l’any 1936. Els dos números varen ser identificats el mes de març passat per l’esmentada veïna de la localitat alturgellenca en unes maletes propietat de Tomàs Samper, titular del fons familiar de cal Borges de Fígols.

Es tracta dels números corresponents als mesos de gener-febrer i maig de 1936, del quals, el primer és, ara per ara, l’únic del que es té constància; del segon, el corresponent al mes de maig, es coneix un altre exemplar digitalitzat per l’arxiu de l’ajuntament d’Olèrdola. Són, en el seu conjunt, el testimoni d’una regeneració pedagògica que, més de 80 anys després, encara ara és absolutament vigent i innovadora.

En aquest sentit, Narieda és un excel·lent exemple de l’aplicació de les tècniques Freinet, uns dels diversos mètodes de renovació pedagògica que varen arrelar amb força durant la Segona república espanyola, especialment a les províncies de Barcelona i Lleida. El sistema rep el seu nom de Célestin Freinet, un humil mestre francès de l’escola de Bar-sur-Loup (Alpes-Maritimes) que a causa de problemes pulmonars impartia les classes a l’aire lliure, passejant amb els seus alumnes, en contacte directe amb la natura. Les seves tècniques, encara utilitzades a l’actualitat, es fonamenten, per part de l’alumne, en l’observació directa, la formulació de preguntes, l’experimentació, la incorporació al currículum de les seves experiències vitals, el treball cooperatiu, la lliure expressió i, molt significativament, la utilització de la impremta a l’activitat escolar com a eina al servei de l’aprenentatge de la llengua i l’escriptura i com a consolidació i difusió —a través de la correspondència amb altres escoles— del coneixement adquirit. El seu enfocament era i és profundament democràtic i molt orientat a les classes més desfavorides, especialment dins de l’àmbit rural.

De l’existència de Narieda es tenen poques referències. Fins a la identificació d’aquests dos números corresponents als mesos de gener-febrer i maig de 1936, Narieda només era conegut pels especialistes de forma indirecta a través de la notícia de la seva fundació al butlletí Colaboración, la imprenta en la escuela –la publicació oficial de difusió del moviment Freinet a Espanya- així com al seu esment en la secció d’intercanvis dels quaderns escolars d’altres escoles amb les que la de Fígols realitzava intercanvis com, per exemple, els d’Inquietud (Menàrguens, La Noguera), Endavant (La Plana de Rodona, Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès) i Consell (Consell, Mallorca). Ara s’ha esbrinat, gràcies als dos documents, que l’escola de Fígols també mantenia correspondència amb les escoles, per exemple, que imprimiren l’Alegria d’Oló (Santa Maria d’Oló, Moianès), Sempre avant (de procedència desconeguda), Batec (Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès), El Carol (Vallbona d’Anoia, Anoia) o Cultura Infantil (Arbeca, les Garrigue), entre d’altres.

El primer número es va imprimir probablement entre els mesos de novembre-desembre de 1935 i és presumible que, com moltes altres publicacions Freinet, desaparegués a començaments o al llarg de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Les investigacions més recents identifiquen al mestre José Bonet Rosiñol com el seu impulsor, del que tampoc se sap gaire cosa, més enllà de la seva absolució, l’any 1941, arran del procés de depuració que patí, com tants altres mestres republicans, durant els primers anys del franquisme i que en casos concrets finalitzaren amb sentències de mort com va ser el cas del mestre Antonio Benaiges.

A través de les pàgines del quadern Narieda, els nens immortalitzen, amb tendresa i ingenuïtat, llurs vivències al camp, a l’escola, amb els seus familiars i amics. L’ànima del nen s’obre a la narració d’esdeveniments sorprenents en el marc d’una natura omnipresent on conillets, papallones, àligues caçadores de gallines, ducs majestuosos o serps pescadores comparteixen protagonisme amb animals de granja, com la lloca i els pollets, les vaques o els rucs però també amb la descripció de jocs i festes, com ara el Carnaval, així com de les tasques de la casa i altres relacionades amb la caça. Així mateix, la passió per l’escola i la impremta, en particular, també hi és present a través del relat d’un nen de 12 anys que recorre a diari vuit quilòmetres (quatre d’anada i quatre de tornada) des del llogaret de Voloriu. Es tracta, en definitiva, de la visió d’exploradors de la vida que descobreixen, aprenen i comparteixen entre ells i amb els nens d’altres escoles, més enllà de les muntanyes, les seves observacions a través de la lliure expressió en lletres d’impremta i il·lustracions (clixés).

En el seu conjunt són 16 escolars, 9 nens i 7 nenes, d’entre 8 i 13 anys, els protagonistes de 21 històries escrites majoritàriament en català, amb 16 aportacions, però també en castellà, amb 5 textos: Rosita Balletbó, Celestí Busquets, Josep Choi, Pere Colell, Angeleta Espunyes, Núria Espunyes, Vicens Espunyes, Nati Estragués, Consol Puigcercós, Rafel Puigcercós, Ignaci Sala, Josep Maria Sala, Joan Serradell, Núria Serradell, Miguel Solans i Candelaria Torres.

L’acte de presentació es durà a terme a la localitat de Fígols el proper divendres, 23 d’abril, a les 17.30 hores davant de l’ajuntament.

 

TOTES LES NOTÍCIES