El director suec Lasse Hallström s’ha apuntat al carro de l’èxit internacional que està visquent la novel·lística negre i criminal dels països nòrdics amb El hipnotista. Es tracta d’una adaptació d’una novel·la de l’escriptor escandinau Lars Kepler del qual podeu trobar tres obres, tan en castellà com en català: La vident; El contracte i la novel·la homònima L’hipnotitzador. Amb aquesta versió cinematogràfica de la novel·la en qüestió que es va estrenar en primícia al passat Festival Internacional de Cinema de Donostia, el director de Chocolat retorna a casa després d’anys de còmoda estada en el cinema comercial nord-americà.

Es tracta d’un thriller policial sobre la cerca d’un assassí múltiple que ha massacrat una família sencera. Un crim esgarrifós del qual ha sobreviscut el nen de la casa però que es troba molt mal ferit en un hospital. Per resoldre el cas, l’agent federal de torn demana els serveis d’un metge, ara desacreditat, perquè hipnotitzi al noi i poder extreure així algunes pistes que ajudin a esclarir els fets.

La pel·lícula reposa en una trama d’intriga progressivament enrevessada que amplia el seu radi d’acció afegint també la família de l’hipnotitzador que travessa una crisi matrimonial. S’afegeix així un component melodramàtic que incorpora un component sentimental que mai acaba d’encaixar en aquest discret thriller d’investigació criminal. Es prescindeix d’enfocaments sociològics per focalitzar-ho en la simple mecànica de la intriga policial amb criminal d’identitat fugissera.

El film està mancat d’arestes, no depara tampoc grans sorpreses i apareix desproveït d’aquella atmosfera que pot atorgar un pòsit de densitat o d’aire pertorbador al que s’explica. Cal valorar l’aposta per defugir els llocs comuns dels thrillers adrenalítics i atronadors en benefici d’un embolcall més sec i auster, però la llàstima és que el resultat final no superi el llindar d’un funcional entreteniment.