Psicologia positiva

La psicologia positiva va ser definida per Seligman (1999) com l’estudi científic de les experiències positives, els trets individuals positius, les institucions que faciliten el seu desenvolupament i els programes que ajuden a millorar la qualitat de vida dels individus, mentre prevé o redueix la incidència de la psicopatologia.

Va ser definida també com l’estudi científic de les fortaleses i virtuts humanes, les quals permeten adoptar una perspectiva més oberta que fa al potencial humà, les seves motivacions i capacitats. Aquesta definició més tècnica de la qual he fet un copiar enganxar a internet amb la intenció de ser el més exacte possible serveix perquè us animeu a investigar sobre aquest tema.

En definitiva i al meu entendre hi ha uns quants punts importants que tots hauríem d’aprofitar. Persones que estiguin més o menys sanes poden convertir les seves vides en més plenes, més productives i el més important més feliços. Vol aprofitar la psicologia no només per curar sinó per millorar l’individu i que tingui una vida més feliç. No només hem de veure les debilitats d’una persona sinó també les seves fortaleses. Hem de viure emocions positives, fluir, i utilitzar les nostres fortaleses sense necessitat que siguin percebudes pels altres

Llegeix l’article ampliat en www.juanjuncosa.com. Tots els dilluns comentem l’article en www.alpicatradio.com de 14.30 a 15.30h.