Cada vegada hi ha més persones, que han fet el gran esforç de pensar i de treure’s la vena dels ulls per copsar la realitat que l’envolta. S’està patint una gravíssima crisi, que tot i que ningú entén ni se sap com ha vingut i ni quan acabarà, és té molt clar que està produïda per un sistema econòmic que premia als rics i condemna als pobres. Es podria afirmar que això tota la vida ha passat, si bé avui dia es creu possible canviar-ho. Es compta amb dos components basics, els d’unes noves formes de comunicació i relació, i el d’unes noves fonts d’energia, que han servit per canviar models de societat, quan històricament s’han produït.

És del tot inacceptable que una petita minoria de persones molt riques, exploti a una gran majoria de persones molt pobres. És per això que a algunes persones se’ls hi ha omplert el pap i han dit prou! Fins aquí podríem arribar! La pràctica de la indignació serveix per protestar, però no per construir. Per fer-ho es necessiten organitzacions modernes i fortes de base, amb nivells jeràrquics que no poden ser substituïts per “entre tots ho farem tot”, que porten la majoria de vegades, a que els quatre innocents de sempre ho acabin fent tot. Els models de producció que funcionen d’acords amb les lleis del mercat, no poden continuar creixent per donar feina a tothom. L’atur estructural s’ha convertit en crònic i es creu que a Espanya difícilment baixarà del15%. Per superar la xacra de l’atur la plena ocupació és l’aposta del moviment sènior.

Per Josep Aracil i Xarrié, President d’Eurosenior, joarxa@gmail.com / ACPG – Redacció