Les vaques grasses ens han fet tornar superbs. Quan la litúrgia nadalenca ens obliga a augurar coses bones al proïsme ja no ens conformem amb la prosperitat, ara reclamem ni més ni menys que la felicitat. ‘Bon Nadal i pròsper any nou’ sembla haver passat a la història.
Aquests dies han proliferat escrits, articles i piulades sobre els perills dels excessos festius (els nadals, les nitbones, els Reis Mags, aquestes coses). Enguany el tema estrella ha estat aquesta felicitat d’importació que ens ha caigut a sobre en forma de “Feliç any” o “Feliç any nou”, calcs recents que des de fa poc competeixen amb els tradicionals bon any i bon any nou (reforçats, si convé, per molt).
És un cas interessant perquè demostra, com la Lady Epilette, l’eficàcia de la doble acció. La penetració prové majoritàriament del castellà, a través de feliz año (nuevo) i felices fiestas (recordeu la desafortunada campanya d’una coneguda marca de congelats, ‘Feliços preus’, encara en vigor); però també ens entra a través de les males traduccions del happy anglès, massa sovint girat en feliç quan hauria de ser content/a. Es pot comprovar molt fàcilment a les declaracions dels futbolistes, quan diuen “estic molt feliç de tornar a jugar amb l’equip”. Quan tu veus un nano amb els ulls brillants de joia per la joguina nova, li preguntes: “Que estàs content?” i no pas “Que estàs feliç?”.
No cal dir que els diccionaris no recullen aquesta accepció de feliç, i en canvi sí que n’apleguen una altra que ens podria il·luminar sobre el veritable sentit de la invasió. Concretament l’última, la que descriu l’adjectiu com a sinònim de ‘beneitó, ximplet, curt d’enteniment’.
Un truc molt fàcil per recordar com s’ha de dir és pensar en l’aniversari. Quina ha estat la versió més reeixida per anostrar l’hegemònic Cumpleaños feliz (que al seu torn és adaptació de Happy birthday)?. Doncs el Per molts anys del Club Súper3. La felicitat d’anglès i castellà, idiomes amb reconeguda tirada a la grandiloqüència, no té un equivalent simètric en català. (Gràcies a Joan Castellano he conegut la de l’extint programa de Canal Nou Babalà Club, titulada Feliç aniversari).
Un altre truc també molt eficaç és la recitació actoral (tranquils, es pot fer a casa i a soles). Es tracta de dir en veu alta, primer, la fórmula extensa que usem oralment, al carrer: “Que tinguis/tingueu un bon any”. Si pot ser, imaginant-vos l’escena: entrant en una botiga, acomiadant-vos d’un conegut… Tot seguit, el calc: “Que tinguis/tingueu un feliç any” (també es pot fer amb la variant reduïda: “Bon any” versus “Feliç any”). Si no teniu les orelles del tot anestesiades, la dissonància de la segona cantarella us causarà un xerric insuportable. Després ja només es tracta de dur-ho a la pràctica. Bon catorze.