Projecte per introduir drons per a rescats dels Bombers i a d’altres departaments del Govern

simulacre-helicopter

El  Govern està ultimant un projecte per tal d’utilitzar els RPAS (Remotely Piloted Aircraft), més coneguts com a drons, a diversos departaments de l’administració. El més destacat és el que introduiria aquests aparells de vol al Cos de Bombers, més concretament al Grup de Rescat de Muntanya, per ajudar en les seves tasques. Per exemple, el dron permetria localitzar més ràpidament a les persones (ja que estaria connectat a Alpify), ajudaria a transportar material sanitari o per als rescats als bombers. Des que es va aprovar el Reglament relatiu a aquests aparells, el passat mes de febrer, el Departament de Transports ha autoritzat una quarantena d’operacions amb drons, sobretot per poder gravar imatges aèries comercials i promocionals del país.

La introducció dels drons al nostre dia a dia, com a aparell d’oci però també amb funcionalitats pràctiques tals com gravar esdeveniments, transport o suport a tasques en zones elevades, és cada vegada més una realitat. Andorra va fer un primer pas al respecte, motivat per la necessitat sobretot de regular els vols d’aquests aparells per zones urbanes, amb l’aprovació el passat mes de febrer del Reglament d’aeronaus no tripulades, pilotades remotament. Un cop legislat el sector, ara vol fer un pas més amb la introducció de drons a diversos cossos especials i a departaments de l’administració. Servirien sobretot per donar suport en tasques d’emergència.

El cas més clar és el del Cos de Bombers, i de fet la intenció és, d’aquí a 2-3 mesos, crear un edicte amb un concurs públic perquè les empreses especiaitzades presentin un projecte d’introducció de drons per a rescats. És a dir, drons que facilitin sobretot la tasca del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers. La idea és que l’aeronau estigui connectada a Alpify i, a partir d’aquí, treballi conjuntament amb els bombers per a la localització de persones perdudes. Amb el dron es pot accedir més ràpidament a zones complicades o fins i tot es pot convertir en l’única manera d’accedir a zones quan les condicions meteorològiques són molt adverses, o quan és de nit i l’helicòpter no pot sobrevolar. Així mateix, la idea també és que les aeronaus serveixin com a aparell de transport de material sanitari, menjar o d’altres eines que necessitin els bombers i els equips sanitaris quan treballin amb les persones qua s’hagin perdut o lesionat.

Un altra utilitat que s’estudia per als drons (tècnicament anomenats Remotely Piloted Aircraft), en aquest cas també fora de l’Administració, és que serveixin com a eina de transport de missatgeria. Fora d’Andorra ja s’ha avançat molt en aquest sentit, ja que en molts casos resulta més econòmic i efectiu que utilitzar la missatgeria tradicional. Jorge Sin, pilot de drons de l’empresa Aerofilm Andorra, exposa que el Principat no pot baixar d’aquest carro i que acabarà inspirant-se en la legislació que facin al respecte els països de l’entorn. Caldrà tenir en compte aspectes com la introducció de carreteres aèries i espais de vol.

Juntament amb Sin, hi ha diverses empreses al país (més d’una desena) que ofereixen la gravació d’imatges a través dels drons, per a espots publicitaris, fer imatges corporatives o paisatges, i fins i tot casaments. Totes aquestes empreses s’han hagut d’adaptar a les exigències del reglament aprovat al febrer, ja que fins llavors no hi havia cap mena de control. Des de fa vuit mesos, han de tenir en compte diversos aspectes sobretot relacionats amb la seguretat quan graven per zones urbanes i zones limitades. Així mateix, han de demanar permís al Departament de Transports del Govern cada vegada que vulguin fer una gravació amb finalitats comercials, amb drons de més d’un quilo, és a dir, aptes per transportar càmeres fotogràfiques autònomes.

En aquest sentit, des del passat febrer han entrat una quarantena d’operacions de RPAS al departament governamental. Tal com explica Sin, el volum de feina de la seva empresa ha augmentat ja que, com que està regulat i s’ha de seguir una sèrie de passos per poder utilitzar els drons, molts han deixat d’oferir aquests serveis.

Vistiplau d’un enginyer
Un dels canvis que ha comportat el nou reglament és que, juntament amb la sol·licitud del permís, hi ha de constar la signatura d’un enginyer que validi els riscos i viabilitat del vol amb el dron. Pere Farriol és un dels que hi està treballant, elaborant informes per presentar-ho al Govern. Farriol explica que s’ha de tenir en compte que hi ha zones de vol prohibides (com les ambaixades o el centre penitenciari de la Comella), que s’ha d’avisar sempre a Heliand del vol que durà a terme, demanar els permisos pertinents, garantir zones d’aterratge de drons o que no hi hagi elements (com cables elèctrics) que entorpeixin els vols.

D’altra banda, els pilots que elevin els seus aparells entre 50 i 150 metres han de presentar una titulació al Govern. De moment no s’han establert al país quins són els requisits necessaris per obtenir les llicències, de manera que s’accepten les titulacions expedides a França i a Espanya. A la Seu d’Urgell hi ha una escola de vol que ofereix aquesta formació.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.