No fa gaires setmanes vaig tenir ocasió de perorar una mica sobre la fascinació de l’hac intercalada, a propòsit del terme cohesió, atractiu que al meu parer es deu a l’escassa freqüencia d’aquesta combinació de lletres. La hac intervocàlica és tan poc corrent que arriba a causar cert desconcert de pronúncia en el parlant, tal com passa amb un mot (d’altra banda freqüentíssim) com alcohol.

    Prohibir deriva, en última instància, del verb haver. Això, si ho agafes per la banda del significat, es pot arribar a comprendre (‘pro-hibir’ ja es veu que pot tenir un sentit relacionat amb ‘tenir’ condicionat per un prefix, encara que curiosament aquí es tracti d’un prefix positiu), però si t’ho mires per la forma ja costa més de veure. Això es deu al fet que el llatí habere, a l’hora de formar mots nous per derivació, experimenta una modificació vocàlica que el transforma en hibere, i així tenim cohibir, exhibir, inhibir i el desconegut redhibir, ‘anul·lar una venda, tornar una cosa venuda’. De fet, i perdoneu-me si això avui sembla una mica una gimcana, el desconcert ja ve de lluny: a l’època medieval el nostre protagonista apareixia de vegades en les formes prohibuir o bé prohebir, que delaten les vacil·lacions de pronúncia.

    Però tornem al significat. Per a un Estat autoritari i marcialesc com el castellà, aquest verb constitueix una necessitat de primer ordre, i per això hi estem tots plegats tan familiaritzats. És probable que en altres contextos culturals la reacció a la proposta d’un càrrec franquista com la senyora Dencausa (“La delegada del Govern prohibeix l’exhibició d’estelades a la final de la Copa del Rei”) hauria estat diferent, a partir de la concepció que hi ha determinats principis de la convivència que no poden ser prohibits o deixats de prohibir. Però nosaltres fa tant de temps que estem avesats a les arbitrarietats legals o pseudolegals de l’Estat que encara contemplem com a possibles actuacions inacceptables per a una mentalitat demòcrata. No ens hem tret de sobre la síndrome de l’esclau, i no serà cosa fàcil. Fixeu-vos que en la llisteta de derivats d’haver hi he inclòs verbs tan significatius com, precisament, exhibir, cohibir o inhibir. Segur que no us costaria gens redactar una frase amb cada un d’aquests verbs per a descriure un aspecte de la relació que tenim amb aquest amo tan especial. Ara mateix. Si voleu, a tall d’inspiració, ja començo jo: “El preu de continuar dins de l’Estat espanyol ens resulta prohibitiu”. Ara vosaltres.