Els problemes familiars, les tensions laborals i les baixades quotidianes en general, si bé no són determinants, poden generar alteracions que acaben repercutint sobre la fertilitat de la parella.
Infertilitat implica que la parella no pot aconseguir un embaràs i tenir un fill és difícil però no impossible. L’esterilitat significa que la parella mai podrà concebre’ls. Un embaràs s’aconsegueix si es combinen diversos factors: que l’ovari produeixi un òvul adequat, que hi hagi bona qualitat i quantitat d’espermatozoides i que, produïda la seva unió, l’òvul ja fecundat es mobilitzi a través de les trompes per implantar-se a l’úter. Si la parella és sana i el sistema hormonal funciona adequadament, la concepció arribarà a ben terme.
No obstant això, diversos factors poden impedir assolir aquest objectiu, encara en parelles físicament saludables. Entre ells, cal destacar els factors emocionals i els psicològics, com ara l’angoixa (generada de vegades pel mateix desig d’ embarassar), les tensions quotidianes, les baixades anímiques, les preocupacions, el mal humor, un duel, etc. Encara que no semblin prou, poden generar alteracions que acaben afectant la fertilitat de la parella. Malgrat existir múltiples causes d’infertilitat, és interessant el control dels estats emocionals.
Per tant, en l’actualitat no hi ha dubtes que tant l’estrès, com diversos factors psicològics, en un o ambdós membres de la parella, poden provocar infertilitat. En conseqüència, tota parella que aspiri a l’embaràs no pot deixar d’atendre els factors psicològics o emocionals, a més dels que són estrictament especialitzats en la fertilitat.
L’esterilitat o infertilitat masculina és la incapacitat de procrear per part de l’home. És a dir que per alguna causa l’esperma de l’home no pot fecundar l’òvul de la dona. És un problema que afecta al voltant del 15% de les parelles, dels quals el 21% dels casos es deuen a l’home, i un 40% a les dones
Es pot començar a sospitar que hi ha esterilitat tant masculina com femenina si es compleixen una sèrie de tractaments en el seu comportament sexual i no es produeix un embaràs.
Moltes vegades passa després de més d’un any de mantenir relacions sexuals sense anticonceptius o després de 6 mesos en cas que la dona tingui més de 35 anys. El ràpid declivi de la fertilitat a partir d’aquesta edat, necessita solució ràpida.
Després del primer embaràs, no s’aconsegueix un altre. Problemes espermàtics: principal causa d’esterilitat en l’home per un trastorn en els espermatozoides, que presentarien dificultat en la mobilitat, en la quantitat o gruix del semen. Són problemes del sistema hormonal, causants del voltant d’un 10% de els casos d’infertilitat masculina. Són deficiències en la generació d’esperma per defectes de la producció hormonal estimulant de l’elaboració seminal.
Per diferents raons el testicle presenta deficiències en el seu funcionament: Malalties hereditàries, congènites, testicle no descendit al naixement, varius testiculars, infeccions, lesions, calor excessiva, drogues, radiació o quimioteràpia.
Suposen el 10% de les raons per les quals un home pot patir esterilitat.
Causes idiopàtiques: per desgràcia la majoria de l’esterilitat masculina és idiopàtica, és a dir no es coneix exactament quina és la causa.
Els tractaments mèdics de l’esterilitat masculina bàsicament se centren primer en la medicació i finalment en la fecundació artificial de l’òvul, obtenint espermatozoides, òvuls o ambdós i fecundant-los amb alguna de les diferents tècniques de fertilitat.
La dosi en suplements és de 200 ug. / Dia. Es pot obtenir en la dieta a través de verdures de fulla verda, llegums i fruits secs.
Vitamina A i els β-carotens: estimulen la producció de l’hormona progesterona pal·liant l’esterilitat masculina. La vitamina A es troba sobretot en greixos animals o lactis sencers però el seu excés també perjudica la fertilitat. Els β-carotens estan en vegetals i fruites ataronjades o vermelloses (carabassa, pastanaga, albercoc, tomàquet, etc.). Més d’antioxidant, el zinc està implicat en la quantitat i mobilitat de l’esperma així com en la quantitat de testosterona, pel que cal controlar el seu dèficit per millorar la fertilitat. S’obté en mariscs, peixos, carn magra, ous i llegums. En tots els casos li recomanem consultar amb el seu metge, terapeuta o un altre professional de la salut competent. La informació continguda en aquest article té una funció merament informativa.