Per molts diners o salut que tinguem, si donem preferència als altres abans que a nosaltres mateixos, mai estarem satisfets i encara menys, contents. Hem d’entendre que naixem i morim sols, només que, com són éssers socials, necessitem els altres per a sobreviure, però, això no significa haver de prioritzar el grup o l’altra persona. És a dir, podem ser solidaris i ajudar tot el que vulguem, sense demanar res a canvi, però això no implica deixar de costat els nostres plaers o obligacions, per a satisfer els aliens. Per tant, si volem ser feliços i mantenir-ho en el temps, hem de donar-nos prioritat, perquè sinó, la frustració i el possible penediment acabaran dominant la nostra ment.
El “i sí…”, estarà per tot arreu: i si hagués fet això o si no ho hagués fet. Tindrem la ment pertorbada innecessàriament, per contra, quan ens prioritzem, interpretem la realitat d’una manera bastant diferent, perquè no hi ha cabuda per als pensaments autodestructius. Estem actuant per voluntat pròpia, sense cap pressió externa, ni pensaments d’autoculpa i consegüentment, és un plaer perquè estem invertint el temps, no gastant-lo. És a dir, ens beneficia mentalment perquè no entrem en cap espiral tòxica i també, convé ressaltar que ens guanyem el respecte dels altres. Això és així, perquè estem reflectint un comportament coherent, no ens movem per impulsos, sinó, que ho hem premeditat i sempre a favor nostre atès que, igual que mirem per nosaltres, també ho fem pels altres.
Per tant, l’altra part se sent confiada i a gust amb nosaltres perquè sap, que quan fem les coses, les fem per plaer i no per evitar els pensaments d’autoculpa. En definitiva, que si deixem de costat les nostres preferències és impossible ser feliços, ni gaudir la vida, perquè vivim la dels altres: la seva realitat, les seves experiències i il·lusions. Així doncs, si volem una vida feliç i allunyada del malestar mental, hem de prioritzar les nostres preferències.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.