El suïcidi és la primera causa de mort no natural al món, i també a casa nostra. A l’Estat espanyol, cada any entre 3.600 i 3.700 persones decideixen posar fi a la seva vida. De fet, les defuncions per aquesta causa ja dupliquen les provocades per accidents de trànsit, i són vuitanta vegades superiors a les que tenen lloc com a conseqüència de la violència masclista. Els experts consideren que cal difondre informacions sobre aquest problema greu de salut pública i social per tal de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, cada any es registren unes 800.000 morts per suïcidi a tot el món. Diversos estudis internacionals han analitzat la distribució temporal dels episodis de suïcidis mortals i no mortals, i en alguns països s’ha observat que aquests augmenten en festivitats com Nadal, Cap d’Any o Sant Patrici. “Això es deu a factors psicosocials, com ara l’augment del sentiment de solitud, a més d’altres factors determinantsˮ, assegura el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Josep Maria Suelves.

En el cas de l’Estat espanyol, la temptativa de suïcidi és vint vegades superior al nombre de defuncions: en un any, 8.000 persones s’intenten llevar la vida. Malgrat això, aquesta realitat continua essent una qüestió tabú. Segons el professor Suelves, “moltes cultures i pensaments religiosos consideren que el suïcidi és un comportament immoral o pecaminós, i per aquest motiu moltes famílies i comunitats amaguen o neguen els episodis protagonitzats pels seus membresˮ. A més a més, “malauradament continua molt estesa la creença que donar informació sobre aquesta conducta pot tenir un efecte de contagi, conegut com a efecte Werther o copycutˮ.

Les morts per aquesta causa s’associen a factors psicològics, comunitaris, socioeconòmics i culturals. “S’acostuma a donar en persones que viuen en condicions d’aïllament, que mantenen relacions familiars conflictives i també en totes les que han patit la pèrdua de persones estimades, la feina i l’estatus econòmicˮ, explica. Ara bé, també es poden suïcidar individus que “tenen dificultats per a accedir a una atenció sanitària apropiadaˮ.

Tanmateix, les conductes suïcides no sempre es manifesten després d’un procés racional, per mitjà del qual s’ha identificat aquesta via com a única sortida possible davant un sentiment de desesperació físic o psicològic. “Hi ha casos en què la influència d’altres persones o de fets poc planificats, de vegades causats pels efectes de l’alcohol o les drogues, hi contribueix decisivamentˮ, exemplifica el professor Suelves.

Per bé que avui dia continua essent una mort invisible, Suelves assenyala que “és necessari parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-loˮ, ja que “és probable que les persones que sobreviuen a una conducta suïcida, la repeteixin en el futurˮ. Per aquest motiu, “una de les prioritats per a la prevenció és la detecció de les persones amb un risc elevat amb l’objectiu que rebin un tractament efectiu tan aviat com sigui possibleˮ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada