La vida és meravellosa però no és lineal. En ella viurem molts tipus d’emocions i sensacions tant bones com dolentes. En algun moment de la mateixa ens apareixerà la pressió. Fa poc vaig veure un vídeo en el qual parlava Arnold Schwarzenegger en el qual deia que per difícil que sembli allò que fas ho aconseguiràs sense problema sempre que tinguis un objectiu. Ell deia que entrenava 6 hores al dia per a poder guanyar el premi de culturista i entrar al cinema.

També comentava que no cal tenir pla “B” que això et despista del teu objectiu. Paraules que a mi em semblen dures i arriscades, ja que la pressió que es posa un mateix damunt pot fer creure que tota la responsabilitat és sol d’un mateix. Estic d’acord que hem de perseguir els nostres objectius, en què hem de donar el màxim de nosaltres mateixos i que els únics que podem jutjar si ho hem fet o no és la nostra ment. No posaré en dubte que segurament està a la nostra mà un percentatge molt alt de responsabilitat a l’hora d’aconseguir el que volem però també hem de tenir en compte que hi ha una part aleatòria en la qual nosaltres no intervenim. La pressió pot aprofitar-se en positiu, per a esperonar-te a aconseguir els teus objectius però l’excés d’ella et pot portar a un pou molt profund.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada