Pressing

No faré cap al·lusió malèvola al fet que el primer anglicisme d’aquesta sèrie hagi arribat empès per la força de les xarxes socials, a partir de l’etiqueta #pressingCUP. De fet fóra fariseu, no solament perquè aniria contra l’esperit filològic que inspira aquests articles sinó també perquè es tracta d’un anglicisme amb un cert pedigrí. Si més no en el món de l’esport, perquè abans de la renovació lèxica d’en Puyal els equips de futbol feien pressing sobre el rival amb la mateixa naturalitat amb què servien un córner o provocaven un orsai.
    Com no costa gens de deduir, pressing és la versió en gerundi (aquest nominalització fantàstica dels anglesos, la que ha donat càmping i pàrquing) depressió, que és el mot amb què ha estat substituït a les retransmissions esportives. Pressió prové del verb prémer, del qual han sorgit tot de derivats ben presents en la vida quotidiana. Tant els que segueixen la diguem-ne lògica física de l’origen (comprimir, esprémer, impremta, opressió, premsa, reprimir…) com els que la dissimulen una mica (depressió, suprimir). I no em puc estar de destacar-ne dos, que més aviat pertanyerien al segon grup, per la càrrega simbòlica que representen per al gremi de l’artistam: expressió, que és filla d’esprémer (etimològicament, ‘fer sortir prement’, que per tant incorpora la idea d’esforç, és a dir, d’elaboració en l’acte de parla), i impressió, que neix com a sentit figurat d’impremta, ‘dibuix obtingut fent pressió damunt d’una superfície’. Ara, el parent més interessant de tots és un de tan sorprenent que, si em permeteu, copio l’explicació in extenso: “pressa, participi de prêmêre, ‘estrènyer, oprimir’, usat inicialment en combinacions com multitudo pressa, ‘gentada premuda, atapeïda’, d’on el significat antic del mot de ‘multitud, massa de gent’; d’aquí prengué el sentit de ‘situació angoixosa’ i finalment l’actual, més subjectiu, de ‘ànsia, urgència, rapidesa de fer alguna cosa’”. No ho trobeu deliciós?
    Curiosament, aquesta idea de pressa, que visionàriament ja recollia el conegut eslògan, tambe etiquetat, de #tenimpressa, troba la seva màxima expressió en la ‘situació angoixosa’ que està experimentant una veritable multitudo de sobiranistes a l’espera d’acord. Com que ja sabem que la pressa no és bona consellera, i els parents que he esmentat abans ja es veu que tampoc no ho són gaire, per poder encomanar optimisme aquesta vegada faré un joc de mans. Al diccionari etimològic, que agrupa els mots per famílies, no diríeu mai quin mot va a continuació de prémer? Doncs premi. Tot un auguri, oi?

TOTES LES NOTÍCIES