Presentació del llibre “Roda el foc”, del periodista Albert Roig

El passat dimecres dia 20, va tenir lloc a la Sala d’actes del Centre Cultural de La Llacuna, la presentació del llibre “Roda el foc: 30 anys de falles a Andorra la Vella”, escrit pel periodista i també fallaire Albert Roig.

Va introduir l’acte l’editor Josep Dallerés que juntament amb Pagés Editors han publicat l’obra. És un documetat treball que aplega els testimonis més destacats de aquesta tradició andorrana, tal com al seu dia explicava l’exministre de cultura, Sr. Pere Canturri  Montanya (ACS) a un dels promotors de la renovació de les falles a Andorra, el Fidel Solsona.

A continuació, Santi Sanchez, president de l’Associació Fallaires d’Andorra la Vella, que també ha escrit el pròleg del llibre, va exposar els inicis del projecte que els va motivar a presentar conjuntament amb altres pobles del Pirineu, la candidatura perquè aquesta tradició fos declarada Patrimoni de La Humanitat, un repte que conjuntament amb diversos estaments del Pirineu es va assolir el primer de desembre de l’any 2015.

Després va ser l’autor del llibre, Albert Roig  qui va desgranar pas a pas tot el procès de ressorgiment de les falles que s’han recuperat fins al punt de ser considerades per la UNESCO. Roig va agrair el suport de tots els fallaires i la col·laboració tant del Govern com del Comú d’Andorra la Vella per a l’edició del llibre “Roda al Foc”. Un acurat treball que li va comportar quasi dos anys de recerca en diferents arxius.

Tanmateix , l’escriptor va afegir que ha comptat amb els testimonis orals de 63 persones amb les quals ha tingut diferents intercanvis. A vegades ha trobat contradiccions, però finalment ha pogut documentar el llibre amb diferents opcions. També ha contactat amb totes les parròquies del país a fi de portar a terme el seu projecte, però sobretot va destacar el Barri del Puial com a centre neuràlgic de la crema de falles a Andorra la Vella.

Va comentar algunes anècdotes referents a una crema de falles suposadament  “clandestina” que va ocórrer l’any 1996, evidentment al Puial. Va afegir que la festa va remuntar mercès a la tasca del Salvador Brassó, l’aleshores  president del Centre de la Cultura Catalana. També hi formava part del grup de fallaires “l’apagafocs” i altres personatges fallaires. Va ser el Teo Armengol que va proposar un nou indret per a la celebració de les falles, i va ser al Park Central. L’edició del 2017 es va celebrar a la Plaça Lidia Armengol, un indret molt ben acceptat per tots.

Roig també va parlar de la música en directe que es va incorporar a l’activitat de la crema de falles cap a l’any 2008. També vàren crear el que en diuen el “Bateig del foc” i així van participar-hi  els més joves amb el que en diuen “falles de llum”. Una fòrmula molt propicia per assegurar el relleu generacional.

Va ser l’any 1997 que van començar a anar a les Escoles del Principat per a reintroduir la tradició fallaires i així van fomentar que les falles es fessin en totes les parròquies andorranes. A  vegades, a part de per Sant Joan, que és la data concreta dels solstici d’estiu, també s’han cremat falles per Sant Pere. “Ja suposeu a quina parròquia em refereixo” va afegir Roig.

Per altra banda,  la recerca de l’anella a la Vall d’Incles, segons l’autor, es tan plena d’anècdotes que mereixeria un altre volum, així que ens deixa la porta oberta a esperar un altra edició complementària. L’argolla i el clau de plata que identifica al fallaire menor és més petit que el clau d’or del fallaire Major. El seu origen podría estar inspirat en la llegenda que l’historiador Pere Canturri  i Montanya (ACS), va escriure l’any 1995 en un dels seus llibres, amb el títol de “El misteri de les anelles i argolles d’Andorra” en la qual, fins i tot, hom hi troba reminiscències de Carlemany  al seu pas pels Pirineus.

Finalment,  Albert Roig va apuntar que els fallaries són “reivindicatus” tal com ho són les falles, i alhora va dir que cercaven  un “reconeixement reivindicatiu” per les tradicions pròpies del país en contraposició a les modes exteriors que sovint ens envaeixen d’una forma molt subtil.

El també periodista i fallaire, va concloure dient “hem picat pedra, però afortunadament ha valgut la pena” ja que  hem assolit un objectiu que era molt difícil: una candidatura transnacional que ens ha aportat  a tots,  la declaració de la UNESCO sota la denominació de  “Les Festes del Foc del solstici d’estiu al Pirineu” com a “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”, gràcies a tots els fallaires, perquè sense ells, res de tot això hauria estat possible.

Em permeto transcriure un fragment de la contraportada del llibre … “Les Falles als Pirineus és una de les celebracions més antigues, que, com la immensa majoria de tradicions, no coneix fronteres administratives. És una festa que podem trobar a banda i banda de la serralada i que parla cinc llengües diferents: aranès, català, castellà, francès i occità”.

TOTES LES NOTÍCIES