El passat dia 15 d’octubre, a proximitat del Dia Mundial de la Salut Mental, van tenir lloc diversos actes a l’entorn  del  desenvolupament diferenciat que pateixen les persones afectades pels T.E.A. (Transtorns del Espectre Autista). Va ser una iniciativa de la Federació Mundial per la Salut Mental (WFMH), que a l’any 1992 va establir aquesta data (10 d’octubre).

Aquí, és va presentar un llibre titulat “No todo sobre el Autismo”, que segons els  seus autors,  vol servir d’ajuda per als pares i educadors que tenen necessitat de disposar d’eines que els apropin al tractament d’aquesta problemática.  L’autisme és una afectació neuròlogica que requereix d’un diagnòstic precoç  per a  poder intervenir amb eficàcia. L’autisme no es cura, pero amb recursos educatius i psicològics es poden obtenir millores en la qualitat de vida de les persones afectades.  S’ha  de tenir en compte que cada afectat  té una diferent evolució  i alhora  aquestes persones necessiten d’un tractament específic. Es requereix d’un constant suport psicoanalÍtic i familiar, a part del tractament fisioterapèutic en molts dels casos.

 El psicoanalista Ivan Ruiz va presentar el seu llibre,  escrit conjuntament amb la també especialista Neus Carbonell, que porta per  títol “No todo sobre el autismo”. Neus Carbonell,  la coautora del llibre, és també psicoanalista i membre de l’Escola Lacaniana, alhora que és membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi.  La presentació del llibre, que va ser  organitzada pel “Centre d’Atenció Psicològica i Piscoanalítica, i va tenir lloc a la Llibreria “La Puça” d’Andorra la Vella.  

 Posteriorment, i organitzat pel Col·legi de Psicòlegs d’Andorra i el Cineclub de les Valls, es va presentar el Documental “Unes altres veus: una mirada diferent sobre l’autisme”.  A continuació, el mateix autor del llibre, Ivan Ruiz, que alhora era el director del film, va coordinar  una taula rodona en la qual també van participar Marta Llueca, presidenta del Col·legi de Psicòlegs,  i Montserrat Sevaine, responsable del programa “Impuls” de l’Escola Especialitzada Ntra. Sra. de Meritxell, així com altres persones d’aquest  mateix àmbit educatiu. 

 En la presentació del llibre “No todo sobre el autismo”, el coautor Ivan Ruiz que és coordinador del Grup de recerca i Investigació a la Secció clínica de l’Institut del Camp Freudià de Barcelona, va ser acompanyat per la també psicoanalista i psicòloga clínica Assumpció Lluís i ambdós van fer interessants aportacions en la línia de l’Escola Lacaniana, que esta basada en les aportacions del filòsof i psicoanalista francès Jacques Lacan ( 1901 – 1981).                            

Ivan Ruiz va parlar de l’estreta relació entre la psicoanàlisi i el llenguatge, teoría establerta pel prestigiós neuròleg Sigmund Freud (1856 – 1939). Però qui realment la va explicitar va ser Jacques Lacan, el qual va posar les bases per a una aplicació pràctica de la teoria de Freud sobre la influència del llenguatge en el desenvolupament cognitiu, i no, a l’inrevés.

És en aquest entorn que va néixer l’Escola Lacaniana, que va donar lloc a l’Institut del Camp Freudià de Barcelona fundat l’any 1985. Posteriorment, el 1988, es crearia la Secció Clínica. I un any després, a Granada, s’establia l’ensenyament i la formació sota les directrius del Departament de Psicoanàlisi de la Universitat de Paris VIII. 

El psicoanalista Ivan Ruiz va destacar la importància de “l’estadi del mirall” (tal com va dir Lacan), com a formador de la funció del “jo”.” L’estadi del mirall”, és el procés mitjançant el qual una persona reconeix la seva pròpia imatge. És a partir d’aquest moment  que l’individu  pot relacionar el seu cos amb el d’altri. Les dificultats de les persones amb autisme per a realitzar aquest procés que semblaria simple, fan que aquest concepte constitueixi una referència fonamental per al tractament dels T.E.A. (Transtorns del Espectre Autista). 

 Per altra banda, em va sorprendre que Ivan Ruiz (que va dir que també es músic), tot i que en la presentació del seu llibre va fer alguna referència a les cançons aplicades com a activitat funcional del llenguatge, en cap cas va parlar de la músicoteràpia com a diciplina  coadjuvant en el tractament d’infants afectats pels T.E.A. Per la meva part, voldria dir que jo mateixa he estudiat aquestes teràpìes a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i puc afirmar que són un complement molt important en el desenvolupament del llenguatge a través dels sons, ja que molts del afectats,  sí que són capaços d’expressar-se emprant  aquest recurs terapéutic.

Finalment, al final de la presentació del llibre, va haver-hi un petit col·loqui en el qual alguns cuidadors i pares van intervenir per a  exposar  les seves problemàtiques respectives. I els autors van donar resposta oral a algunes de les seves demandes, que  molt possiblement el llibre “No todo sobre el Autismo”, pugui ajudar a complementar.